Aturada (repensament)

La manca de temps per a dedicar al bloc, malgrat l’inicial entusiasme, em condueix a fer un petit stop i replantejar-me el projecte. Hi reflexionaré, i potser repensaré alguns dels seus objectius.

Fins ben aviat!

Simposi “Las relaciones entre los reyes hispanos y las cortes europeas en la Baja Edad Media. El intercambio artístico”

El mes de setembre proper se celebra a León un simposi internacional dedicat als intercanvis artístics entre les corts hispàniques i europees durant la Baixa Edat mitjana. Organitzat per la universitat lleonesa, tindrà lloc exactament entre els dies 27 i 29 de setembre, i ja s’ha fet pública una primera versió del cartell de conferenciants. Consten com a tals: José Manuel Nieto Soria, Fabienne Joubert, Javier Martínez de Aguirre, Francesca Español, Fernando Gómez Redondo, José Custodio Viera da Silva i Rafael López Guzmán. La conferència de clausura serà a càrrec de Didier Martens.

La inscripció per al simposi costa 40 o 70 euros segons si s’hi inclou, o no, el dret a rebre les actes que es publicaran posteriorment. Més interessant encara és la possibilitat de presentar una comunicació, per a la qual cosa el termini de presentació de propostes no s’acaba fins al 30 de maig. Per a més informació, contacteu amb María Pellón via correu electrònic: m.pellón@unileon.es.

Tribuna d’Arqueologia (nou número)

Ha sortit el darrer número de la revista Tribuna d’Arqueologia, que edita el Departament de Cultura de la Generalitat. Correspon als anys 2004-2005, però va amb data de publicació de 2006. Entre els articles, tots ells relacionats amb l’activitat arqueològica duta a terme en els últims anys a Catalunya, destaca des de l’òptica artística el text que signa Carme Subiranas sobre “L'excavació arqueològica a la plaça de la catedral de Vic (Osona): l’església de Santa Maria la Rodona”. Després de la troballa dels fonaments d’aquest doble temple circular vinculat a la seu vigatana, finalment es publiquen els resultats de l’excavació duta a terme fa un parell o tres d’anys. Publicació oportuna, perquè les restes descobertes han estat finalment amagades de nou sota l’asfalt de la plaça, i així la ciutat dels sants perd el record arqueològic d’una de les esglésies que n’havien estat més emblemàtiques.

Revistes electròniques

Les revistes acadèmiques en format electrònic sembla que comencen a tenir un cert pes, i a no ser menystingudes per l’accessibilitat dels seus serveis. Fins fa poc encara semblava que una revista d’accés lliure havia de tenir necessàriament menys prestigi que una publicació d’aquelles pràcticament introbables, que només els quatre arxivers experts saben on s’amaguen. Tot plegat una mica absurd, més encara si pensem que les revistes científiques estan pràcticament totes digitalitzades i la cerca bibliogràfica dels investigadors es realitza quasi exclusivament a la xarxa.

La qüestió és que ja hi ha diverses revistes d’història de l’art que no es publiquen en format tradicional sinó que són consultables exclusivament per internet. Bona part d’elles, a més, periòdicament demanen articles als investigadors, i per tant només cal estar una mica atent als “call for papers” corresponents per poder-hi enviar alguna cosa i ser tots una mica més feliços. A Histories de l’art mirarem d’estar informats sobre tota aquesta qüestió, i esperem per a d’aquí a poc temps poder informar d’algunes novetats. Mentrestant, us proposem a continuació algunes revistes electròniques que hem anat coneixent, especialitzades o que almenys inclouen estudis sobre temes artístics:

>Digital Medievalist (ús dels mitjans digitals per a l’estudi de la cultura medieval).
>The Journal of the Holy Roman Empire (estudis sobre el Sacre Imperi romano-germànic)
>Hortulus: The Online Graduate Journal of Medieval Studies (revista interdisciplinària)
>Peregrinations (relacions entre les arts i les peregrinacions)
>Nineteenth-Century Art Worldwide (arts visuals al segle xix)
>Images Re-vues (recerques al voltant de la imatge)

Hem incorporat els enllaços a aquestes revistes en un nou espai de la columna de la dreta, que intentarem anar ampliant amb el temps. Recalquem que només hi tenen cabuda les revistes electròniques, no pas aquelles que permeten l’accés on-line als seus continguts però que funcionen bàsicament a partir del format paper.

Arco 2007

Aquesta setmana a Madrid se celebra la fira d’art contemporani Arco, que en els darrers anys obté un suport polític i mediàtic francament aclaparador. Arco per tot arreu. La villa y corte sembla que s’ha volgut modernitzar una miqueta, i com que els calés són allà (també els nostres calés, de fet), s’han muntat una fira per todo lo alto i tots ben contents i vinga a sortir a la tele i a presentar l’esdeveniment com un punt i a part en l’agenda internacional dels col·leccionistes d’art. Una mica artificial, tot plegat, sembla.

La fira es va inaugurar ahir i és oberta fins dilluns vinent. Com sempre, s’hi combina la presentació de peces de les avantguardes clàssiques amb l’habitual repertori de novetats, no sempre especialment lluïdes. Pel què sembla, la pintura de Francis Bacon és capdavantera en qüestió de preus. Cosa que no té la més mínima importància, és clar, però que destaquen tots els suposats cronistes artístics dels mitjans de comunicació.

A nosaltres la veritat és que Arco ens provoca, sobretot, mandra.

Journées Romanes a Cuixà 2007

Aquest estiu les Journées Romanes de Sant Miquel de Cuixà porten per títol “Les survivances antiques dans l’art roman” i es dedicaran doncs a l’anàlisi de l’herència de l’art i de l’arquitectura de l’Antiguitat en l’època del romànic. Les jornades se celebren entre els dies 6 i 13 de juliol, com sempre al monestir del Conflent, i aquest any s’inclouen visites a Sant Pere de Rodes i al priorat de Marcèvol, així com una ruta pels principals conjunts romànics del Vallespir (els Banys d’Arles, Arles del Tec, Costoja).

La conferència inaugural de les jornades serà oferta per Éliane Vergnolle, i entre els ponents previstos hi haurà Jean-Charles Balty, Manuel Castiñeiras, Andreas Hartmann-Virnich, Géraldine Mallet o Christian Sapin. Podeu trobar més informació al web de l’Associació Cultural Cuixà (hem de lamentar la manca de versió catalana), tot i que el programa detallat no es publicarà fins d’aquí unes setmanes.

Crítiques a l’exposició del Hammershøi

Després de veure l’exposició del Hammershøi al CCCB (sobre la qual que ja vam parlar aquí), constatem les virtuts totes de la pintura del danès, serena, freda, subtilment emotiva, rigorosa. Fantàstica. També constatem els defectes absurds del muntatge expositiu, que no només és pretensiós (com passa tant sovint) sinó que és terriblement condescendent amb l’espectador i a més desvirtua la percepció visual de les pintures, que queden ofegades per l’embolcall, mortes. L’equip d’arquitectes que n’ha estat el responsable (l’estudi RCR: Aranda, Pigem i Vilalta) ha prioritzat l’estructura sobre el contingut, i la cosa queda efectivament molt moderna (un laberint gris, focus lumínics estranys, jerarquització sense motiu dels quadres) però impossibilita el gaudiment de l’esforçat visitant. Per altra banda, la presència del cineasta Dreyer és merament testimonial i no aporta absolutament res. Tot plegat, un autèntic desastre.

Compartim, doncs, la crítica que Claret Serrahima i Òscar Guayabero publicaven diumenge passat al Quadern d’art de l’Avui, amb el títol, indicatiu de per on van els trets: “Continent i contingut”. I en recomanem la lectura.

Setmana de Pedralbes: “Ciència a l’edat mitjana”

La XXXV Setmana Internacional d’Estudis Medievals de Pedralbes es dedicarà aquest any a la ciència, i durà per títol: “Ciència a l’edat mitjana. Com s’entenia? Com es vivia?”. L’exitós esdeveniment acadèmic, que organitzen anualment el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma, se celebrarà exactament els dies 27, 28 i 29 de juny, com sempre a les belles dependències gòtiques del monestir de la reina Elisenda. No sabem que de moment s’hagi fet públic el programa i els noms dels conferenciants reunits.

Els frescos romànics de Santa Coloma d’Andorra

La notícia del dia és, naturalment, el retorn dels frescos romànics a l’església de Santa Coloma d’Andorra. L’acord al qual han arribat el govern andorrà, la República Federal d’Alemanya, la comunitat d'hereus del baró Cassel van Doorn i la Fundació Prussiana per al Patrimoni Cultural, permetrà la tornada de les pintures al seu territori d’origen.

Els frescos foren venuts a la dècada dels anys trenta del segle XX pel bisbat d’Urgell, i acabaren a les mans del col·leccionista belga baró Cassel van Doorn, que residia a la costa blava. Per causa del seu origen hebreu, van Doorn hagué d’exiliar-se durant la segona guerra mundial, i els nazis es feren amb els frescos andorrans i els dugueren a Alemanya, on han restat fins avui. El compromís alemany de restituir les peces d’art espoliades pels nazis als seus legítims propietaris ha permès, tot i que després de llargues vicissituds, l’acord entre els hereus del baró i el Principat, que ha comprat les pintures per 4 milions d’euros, preu que inclou els costos de la important restauració a que foren sotmeses fa una dècada.

El govern andorrà té previst el retorn del frescos per d’aquí a molt poc temps, i sembla que ja al mes d’abril podrien ser exposats en un espai temporal. La seva ubicació definitiva ha de ser el futur museu nacional andorrà. No sabem si s’ha pensat en restituir les pintures al seu emplaçament primigeni, la bella església de Santa Coloma d’Andorra, un edifici amb elements pre-romànics i romànics, que destaca pel seu característic campanar de planta circular.

Per als interessats en les pintures, que daten del segle XII i s’atribueixen a un anònim Mestre de Santa Coloma, recomanem l’excel·lent catàleg de l’exposició Magister Sancta Columba. La pintura romànica del Mestre de Santa Coloma i la seva època (Viena edicions, 2003).

Congrés: “Relegados al margen”

D’aquí a unes setmanes se celebra a Madrid un congrés internacional sobre cultura medieval que tracta el tema de la marginalitat i les figures marginals en el context de l’edat mitjana. Sota el títol “Relegados al margen. Marginalidad y espacios marginales en la cultura medieval”, especialistes de diferents camps abordaran aspectes diversos de l’exclusió social en aquest període, així com de la seva representació artística. El congrés, organitzat pel CSIC i dirigit per Luis Caballero Zoreda, Miguel Larrañaga i Wifredo Rincón, tindrà lloc concretament els dies 7,8 i 9 de març al saló d’actes de l’Instituto de Historia (més informació aquí, en pdf).

Els conferenciants que tractaran el fenomen artístic són: Ana Belén Muñoz (Pobreza, enfermedad y exclusión en la iconografía bíblica románica), Miguel Larrañaga (Una función ¿marginal? de la imagen románica: la legitimación del poder feudal), Fernando Gutiérrez Baños (Los marginados en la pintura española de estilo gótico lineal: un discurso iconográfico para la afirmación de valores establecidos), Wifredo Rincón (Santidad y caridad en la iconografía medieval), Lucía Lahoz (Marginados y proscritos en la escultura gótica. textos y contextos), David Chao Castro (Iconografía de la marginalidad en el arte peninsular de fines de la Edad Media y comienzos del Renacimiento), Junko Jume (La jerarquización espacial del folio iluminado durante la transición del arte mozárabe al románico), Ana Domínguez R odríguez (los “marginalia” en el primer lapidario de Alfonso X el Sabio), i Patricia Sela del Pozo Coll (Imágenes en las hostias eucarísticas: origen y significación de motivos iconográficos presentes en un medio secundario).

Notícies d’art a la premsa

A la premsa dominical d’avui hi ha un parell de reportatges ben interessants. El primer, al setmanari Presència, es refereix a la intervenció que Miquel Barceló acaba d’inaugurar a la catedral de Palma. El text, signat pel periodista Joan Riera, retreu a l’artista la poca visibilitat del caràcter religiós de la decoració ceràmica de la capella de l’Altíssim, així com l’absència de Barceló durant la missa d’inauguració de l’obra. És una crítica legítima, que desborda notòriament el marc estrictament estètic. L’obra de Barceló decora un edifici religiós... o és una obra pensada i projectada només per al turisme? L’article també permet descobrir la manca d’unitat en el sí de l’església mallorquina sobre el projecte, i com d’aquest inevitablement se n’ha acabat apropiant l’administració popular, inauguració amb els reis d’Espanya inclosa, que això sempre permet sortir a les fotos. Sabem també, gràcies al text de Riera, que projecte no neix de l’episcopat mallorquí sinó del mateix pintor de Felanitx, que ho exigí fa uns anys com a contrapartida per acceptar un doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. Política illenca i ambició personal, companys de viatge d’aquesta obra magna de Barceló. Res de gaire sorprenent, però és bo de conèixer el rerafons de totes les històries.

El segon reportatge, a El Punt, informa del mercat negre d’objectes artístics a Catalunya, i de com el país ha deixat de ser un territori bàsicament espoliat per a convertir-se en espoliador. I Barcelona, diu, és “una capital del tràfic d’art robat”.