La recerca en història de l’art
Aquests Fòrums de Recerca (llegiu-ne la presentació aquí) se celebren des de fa anys, i no cal dir que tenen un notable interès per constatar l’evolució de la investigació científica. Hi ha tanmateix quelcom de preocupant, i és la pràctica absència de la recerca en humanitats. Que som el germà pobre de la investigació (a la universitat i a l’administració, i a tot arreu) és cosa sabuda, però potser hauríem de fer sentir més la nostra veu, d’enfortir el caràcter públic (i la difusió) de les disciplines humanístiques, que avui, reconeixem-ho, més aviat tenen tendència a recloure’s en els seus respectius petits móns íntims.
El reconeixement generalitzat de la recerca humanística, i concretament de la recerca en història de l’art, ha de passar en primer lloc per una accentuació de la voluntat científica dels investigadors. Cal creure molt més profundament en la nostra disciplina, i també en la nostra capacitat com a investigadors. En la nostra importància. I una vegada assolit aquest auto-reconeixement, el què cal és treballar per enfortir les eines i els instruments de la recerca, evolucionar metodològicament, crear grups de treball col·lectiu molt més units i interdependents que els que tenim ara. Comunicar-nos més i millor entre nosaltres i amb la resta del món universitari. I aprendre, molt, de les disciplines científiques i dels seus esforços (tot sovint exitosos) per avançar cap al futur
Hem de decidir, doncs si volem continuar sent aquest germà pobre o si volem (a la Universitat Autònoma i a les altres universitats catalanes) que les humanitats siguin considerades, com passa als països civilitzats, també una necessitat bàsica per al futur, per al món dels nostres fills.
