Arco 2007

Aquesta setmana a Madrid se celebra la fira d’art contemporani Arco, que en els darrers anys obté un suport polític i mediàtic francament aclaparador. Arco per tot arreu. La villa y corte sembla que s’ha volgut modernitzar una miqueta, i com que els calés són allà (també els nostres calés, de fet), s’han muntat una fira per todo lo alto i tots ben contents i vinga a sortir a la tele i a presentar l’esdeveniment com un punt i a part en l’agenda internacional dels col·leccionistes d’art. Una mica artificial, tot plegat, sembla.

La fira es va inaugurar ahir i és oberta fins dilluns vinent. Com sempre, s’hi combina la presentació de peces de les avantguardes clàssiques amb l’habitual repertori de novetats, no sempre especialment lluïdes. Pel què sembla, la pintura de Francis Bacon és capdavantera en qüestió de preus. Cosa que no té la més mínima importància, és clar, però que destaquen tots els suposats cronistes artístics dels mitjans de comunicació.

A nosaltres la veritat és que Arco ens provoca, sobretot, mandra.