Històries de l'art

2007-03-01T12:39:00.001+01:00

Aturada (repensament)

La manca de temps per a dedicar al bloc, malgrat l’inicial entusiasme, em condueix a fer un petit stop i replantejar-me el projecte. Hi reflexionaré, i potser repensaré alguns dels seus objectius.

Fins ben aviat!

2007-02-28T16:17:00.000+01:00

Simposi “Las relaciones entre los reyes hispanos y las cortes europeas en la Baja Edad Media. El intercambio artístico”

El mes de setembre proper se celebra a León un simposi internacional dedicat als intercanvis artístics entre les corts hispàniques i europees durant la Baixa Edat mitjana. Organitzat per la universitat lleonesa, tindrà lloc exactament entre els dies 27 i 29 de setembre, i ja s’ha fet pública una primera versió del cartell de conferenciants. Consten com a tals: José Manuel Nieto Soria, Fabienne Joubert, Javier Martínez de Aguirre, Francesca Español, Fernando Gómez Redondo, José Custodio Viera da Silva i Rafael López Guzmán. La conferència de clausura serà a càrrec de Didier Martens.

La inscripció per al simposi costa 40 o 70 euros segons si s’hi inclou, o no, el dret a rebre les actes que es publicaran posteriorment. Més interessant encara és la possibilitat de presentar una comunicació, per a la qual cosa el termini de presentació de propostes no s’acaba fins al 30 de maig. Per a més informació, contacteu amb María Pellón via correu electrònic: m.pellón@unileon.es.

2007-02-19T10:50:00.000+01:00

Tribuna d’Arqueologia (nou número)

Ha sortit el darrer número de la revista Tribuna d’Arqueologia, que edita el Departament de Cultura de la Generalitat. Correspon als anys 2004-2005, però va amb data de publicació de 2006. Entre els articles, tots ells relacionats amb l’activitat arqueològica duta a terme en els últims anys a Catalunya, destaca des de l’òptica artística el text que signa Carme Subiranas sobre “L'excavació arqueològica a la plaça de la catedral de Vic (Osona): l’església de Santa Maria la Rodona”. Després de la troballa dels fonaments d’aquest doble temple circular vinculat a la seu vigatana, finalment es publiquen els resultats de l’excavació duta a terme fa un parell o tres d’anys. Publicació oportuna, perquè les restes descobertes han estat finalment amagades de nou sota l’asfalt de la plaça, i així la ciutat dels sants perd el record arqueològic d’una de les esglésies que n’havien estat més emblemàtiques.

2007-02-16T10:24:00.001+01:00

Revistes electròniques

Les revistes acadèmiques en format electrònic sembla que comencen a tenir un cert pes, i a no ser menystingudes per l’accessibilitat dels seus serveis. Fins fa poc encara semblava que una revista d’accés lliure havia de tenir necessàriament menys prestigi que una publicació d’aquelles pràcticament introbables, que només els quatre arxivers experts saben on s’amaguen. Tot plegat una mica absurd, més encara si pensem que les revistes científiques estan pràcticament totes digitalitzades i la cerca bibliogràfica dels investigadors es realitza quasi exclusivament a la xarxa.

La qüestió és que ja hi ha diverses revistes d’història de l’art que no es publiquen en format tradicional sinó que són consultables exclusivament per internet. Bona part d’elles, a més, periòdicament demanen articles als investigadors, i per tant només cal estar una mica atent als “call for papers” corresponents per poder-hi enviar alguna cosa i ser tots una mica més feliços. A Histories de l’art mirarem d’estar informats sobre tota aquesta qüestió, i esperem per a d’aquí a poc temps poder informar d’algunes novetats. Mentrestant, us proposem a continuació algunes revistes electròniques que hem anat coneixent, especialitzades o que almenys inclouen estudis sobre temes artístics:

>Digital Medievalist (ús dels mitjans digitals per a l’estudi de la cultura medieval).
>The Journal of the Holy Roman Empire (estudis sobre el Sacre Imperi romano-germànic)
>Hortulus: The Online Graduate Journal of Medieval Studies (revista interdisciplinària)
>Peregrinations (relacions entre les arts i les peregrinacions)
>Nineteenth-Century Art Worldwide (arts visuals al segle xix)
>Images Re-vues (recerques al voltant de la imatge)

Hem incorporat els enllaços a aquestes revistes en un nou espai de la columna de la dreta, que intentarem anar ampliant amb el temps. Recalquem que només hi tenen cabuda les revistes electròniques, no pas aquelles que permeten l’accés on-line als seus continguts però que funcionen bàsicament a partir del format paper.

2007-02-16T09:33:00.001+01:00

Arco 2007

Aquesta setmana a Madrid se celebra la fira d’art contemporani Arco, que en els darrers anys obté un suport polític i mediàtic francament aclaparador. Arco per tot arreu. La villa y corte sembla que s’ha volgut modernitzar una miqueta, i com que els calés són allà (també els nostres calés, de fet), s’han muntat una fira per todo lo alto i tots ben contents i vinga a sortir a la tele i a presentar l’esdeveniment com un punt i a part en l’agenda internacional dels col·leccionistes d’art. Una mica artificial, tot plegat, sembla.

La fira es va inaugurar ahir i és oberta fins dilluns vinent. Com sempre, s’hi combina la presentació de peces de les avantguardes clàssiques amb l’habitual repertori de novetats, no sempre especialment lluïdes. Pel què sembla, la pintura de Francis Bacon és capdavantera en qüestió de preus. Cosa que no té la més mínima importància, és clar, però que destaquen tots els suposats cronistes artístics dels mitjans de comunicació.

A nosaltres la veritat és que Arco ens provoca, sobretot, mandra.

2007-02-16T09:00:00.001+01:00

Journées Romanes a Cuixà 2007

Aquest estiu les Journées Romanes de Sant Miquel de Cuixà porten per títol “Les survivances antiques dans l’art roman” i es dedicaran doncs a l’anàlisi de l’herència de l’art i de l’arquitectura de l’Antiguitat en l’època del romànic. Les jornades se celebren entre els dies 6 i 13 de juliol, com sempre al monestir del Conflent, i aquest any s’inclouen visites a Sant Pere de Rodes i al priorat de Marcèvol, així com una ruta pels principals conjunts romànics del Vallespir (els Banys d’Arles, Arles del Tec, Costoja).

La conferència inaugural de les jornades serà oferta per Éliane Vergnolle, i entre els ponents previstos hi haurà Jean-Charles Balty, Manuel Castiñeiras, Andreas Hartmann-Virnich, Géraldine Mallet o Christian Sapin. Podeu trobar més informació al web de l’Associació Cultural Cuixà (hem de lamentar la manca de versió catalana), tot i que el programa detallat no es publicarà fins d’aquí unes setmanes.

2007-02-16T08:29:00.000+01:00

Crítiques a l’exposició del Hammershøi

Després de veure l’exposició del Hammershøi al CCCB (sobre la qual que ja vam parlar aquí), constatem les virtuts totes de la pintura del danès, serena, freda, subtilment emotiva, rigorosa. Fantàstica. També constatem els defectes absurds del muntatge expositiu, que no només és pretensiós (com passa tant sovint) sinó que és terriblement condescendent amb l’espectador i a més desvirtua la percepció visual de les pintures, que queden ofegades per l’embolcall, mortes. L’equip d’arquitectes que n’ha estat el responsable (l’estudi RCR: Aranda, Pigem i Vilalta) ha prioritzat l’estructura sobre el contingut, i la cosa queda efectivament molt moderna (un laberint gris, focus lumínics estranys, jerarquització sense motiu dels quadres) però impossibilita el gaudiment de l’esforçat visitant. Per altra banda, la presència del cineasta Dreyer és merament testimonial i no aporta absolutament res. Tot plegat, un autèntic desastre.

Compartim, doncs, la crítica que Claret Serrahima i Òscar Guayabero publicaven diumenge passat al Quadern d’art de l’Avui, amb el títol, indicatiu de per on van els trets: “Continent i contingut”. I en recomanem la lectura.

2007-02-15T20:27:00.002+01:00

Setmana de Pedralbes: “Ciència a l’edat mitjana”

La XXXV Setmana Internacional d’Estudis Medievals de Pedralbes es dedicarà aquest any a la ciència, i durà per títol: “Ciència a l’edat mitjana. Com s’entenia? Com es vivia?”. L’exitós esdeveniment acadèmic, que organitzen anualment el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma, se celebrarà exactament els dies 27, 28 i 29 de juny, com sempre a les belles dependències gòtiques del monestir de la reina Elisenda. No sabem que de moment s’hagi fet públic el programa i els noms dels conferenciants reunits.

2007-02-13T16:59:00.000+01:00

Els frescos romànics de Santa Coloma d’Andorra

La notícia del dia és, naturalment, el retorn dels frescos romànics a l’església de Santa Coloma d’Andorra. L’acord al qual han arribat el govern andorrà, la República Federal d’Alemanya, la comunitat d'hereus del baró Cassel van Doorn i la Fundació Prussiana per al Patrimoni Cultural, permetrà la tornada de les pintures al seu territori d’origen.

Els frescos foren venuts a la dècada dels anys trenta del segle XX pel bisbat d’Urgell, i acabaren a les mans del col·leccionista belga baró Cassel van Doorn, que residia a la costa blava. Per causa del seu origen hebreu, van Doorn hagué d’exiliar-se durant la segona guerra mundial, i els nazis es feren amb els frescos andorrans i els dugueren a Alemanya, on han restat fins avui. El compromís alemany de restituir les peces d’art espoliades pels nazis als seus legítims propietaris ha permès, tot i que després de llargues vicissituds, l’acord entre els hereus del baró i el Principat, que ha comprat les pintures per 4 milions d’euros, preu que inclou els costos de la important restauració a que foren sotmeses fa una dècada.

El govern andorrà té previst el retorn del frescos per d’aquí a molt poc temps, i sembla que ja al mes d’abril podrien ser exposats en un espai temporal. La seva ubicació definitiva ha de ser el futur museu nacional andorrà. No sabem si s’ha pensat en restituir les pintures al seu emplaçament primigeni, la bella església de Santa Coloma d’Andorra, un edifici amb elements pre-romànics i romànics, que destaca pel seu característic campanar de planta circular.

Per als interessats en les pintures, que daten del segle XII i s’atribueixen a un anònim Mestre de Santa Coloma, recomanem l’excel·lent catàleg de l’exposició Magister Sancta Columba. La pintura romànica del Mestre de Santa Coloma i la seva època (Viena edicions, 2003).

2007-02-13T11:42:00.000+01:00

Congrés: “Relegados al margen”

D’aquí a unes setmanes se celebra a Madrid un congrés internacional sobre cultura medieval que tracta el tema de la marginalitat i les figures marginals en el context de l’edat mitjana. Sota el títol “Relegados al margen. Marginalidad y espacios marginales en la cultura medieval”, especialistes de diferents camps abordaran aspectes diversos de l’exclusió social en aquest període, així com de la seva representació artística. El congrés, organitzat pel CSIC i dirigit per Luis Caballero Zoreda, Miguel Larrañaga i Wifredo Rincón, tindrà lloc concretament els dies 7,8 i 9 de març al saló d’actes de l’Instituto de Historia (més informació aquí, en pdf).

Els conferenciants que tractaran el fenomen artístic són: Ana Belén Muñoz (Pobreza, enfermedad y exclusión en la iconografía bíblica románica), Miguel Larrañaga (Una función ¿marginal? de la imagen románica: la legitimación del poder feudal), Fernando Gutiérrez Baños (Los marginados en la pintura española de estilo gótico lineal: un discurso iconográfico para la afirmación de valores establecidos), Wifredo Rincón (Santidad y caridad en la iconografía medieval), Lucía Lahoz (Marginados y proscritos en la escultura gótica. textos y contextos), David Chao Castro (Iconografía de la marginalidad en el arte peninsular de fines de la Edad Media y comienzos del Renacimiento), Junko Jume (La jerarquización espacial del folio iluminado durante la transición del arte mozárabe al románico), Ana Domínguez R odríguez (los “marginalia” en el primer lapidario de Alfonso X el Sabio), i Patricia Sela del Pozo Coll (Imágenes en las hostias eucarísticas: origen y significación de motivos iconográficos presentes en un medio secundario).

2007-02-11T18:52:00.000+01:00

Notícies d’art a la premsa

A la premsa dominical d’avui hi ha un parell de reportatges ben interessants. El primer, al setmanari Presència, es refereix a la intervenció que Miquel Barceló acaba d’inaugurar a la catedral de Palma. El text, signat pel periodista Joan Riera, retreu a l’artista la poca visibilitat del caràcter religiós de la decoració ceràmica de la capella de l’Altíssim, així com l’absència de Barceló durant la missa d’inauguració de l’obra. És una crítica legítima, que desborda notòriament el marc estrictament estètic. L’obra de Barceló decora un edifici religiós... o és una obra pensada i projectada només per al turisme? L’article també permet descobrir la manca d’unitat en el sí de l’església mallorquina sobre el projecte, i com d’aquest inevitablement se n’ha acabat apropiant l’administració popular, inauguració amb els reis d’Espanya inclosa, que això sempre permet sortir a les fotos. Sabem també, gràcies al text de Riera, que projecte no neix de l’episcopat mallorquí sinó del mateix pintor de Felanitx, que ho exigí fa uns anys com a contrapartida per acceptar un doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. Política illenca i ambició personal, companys de viatge d’aquesta obra magna de Barceló. Res de gaire sorprenent, però és bo de conèixer el rerafons de totes les històries.

El segon reportatge, a El Punt, informa del mercat negre d’objectes artístics a Catalunya, i de com el país ha deixat de ser un territori bàsicament espoliat per a convertir-se en espoliador. I Barcelona, diu, és “una capital del tràfic d’art robat”.

2007-02-09T14:40:00.001+01:00

Seminari sobre Joan Miró a la UB

El dia 19 de febrer comença a la universitat de Barcelona un seminari sobre la figura de Miró, titulat “Joan Miró en el context internacional”, sota la direcció de la professora Lourdes Cirlot. El seminari, que és obert al públic i gratuït, consta de 10 sessions de dues hores dutes a terme cada tarda de dilluns i de dimecres a la facultat de Geografia i Història (més informació aquí, en pdf).

Els ponents del seminari són Josep Maria Muñoz, Teresa Montaner, Pilar Cabañas, Yves Michaud, Monica Zgustova, Pilar Parcerisas, Lourdes Cirlot, Fèlix Fanes i Rosa Maria Malet. Destaca també com a activitat complementària la taula rodona que se celebrarà el 19 de març al Col·legi d’arquitectes, on els participants (Pere Portabella, Colita, Christian Cirici i Narcís Sellas) recordaran l’acció efímera de l’artista l’any 1969, pintant sobre els plafons de vidre de la mateixa seu del Col·legi.

2007-02-09T14:25:00.001+01:00

Revista de Catalunya (nou número)

Al darrer número (223) de la Revista de Catalunya, recentment aparegut, hi destaca un article de Francesc X. Puig Rovira sobre “Rafel Sala, pintor (1891-1927)”. Es tracta d’un estudi sobre aquest artista vilanoví, representant de l’avantguardisme de principis de segle XX, impulsor de la revista Themis i que formà juntament amb Miró i E.C. Ricart l’anomenada Escola de Vilanova.

L’any passat ja es va celebrar una mostra de la pintura de Sala al Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova, comissariada pel mateix Puig Rovira.

2007-02-08T20:31:00.000+01:00

Les 100 arquitectures més destacades dels EUA (?)

Per a celebrar el seu centanari, l’American Institute of Architects ha realitzat una enquesta per a seleccionar els cent edificis més notables dels Estats Units. Els arquitectes de l’associació van fer una primera selecció de 247 obres (les que van ser votades almenys per sis dels associats), sobre les quals es va preguntar després a una mostra de població de gairebé 2000 persones.

Els resultats de l’enquesta, naturalment, tenen més a veure amb la celebritat dels edificis que no pas amb el seu valor històric, monumental o estètic, però la llista no deixa de tenir cert interès, ni que sigui per curiositat. Aquí teniu els 25 primers llocs, que copen curiosament (o no curiosament) edificis simbòlics de Nova York i Washington DC.

1. Empire State Building (Nova York)
2. The White House (Washington)
3. Washington National Cathedral (Washington)
4. Thomas Jefferson Memorial (Washington)
5. Golden Gate Bridge (San Francisco)
6. U.S. Capitol (Washington)
7. Lincoln Memorial (Washington)
8. Biltmore Estate - Vanderbilt Residence (Asheville, N.C.)
9. Chrysler Building (Nova York)
10. Vietnam Veterans Memorial (Washington)
11. St. Patrick’s Cathedral (Nova York)
12. Washington Monument (Washington)
13. Grand Central Station (Nova York)
14. The Gateway Arch (St. Louis)
15. Supreme Court of the United States (Washington)
16. St. Regis Hotel (Nova York)
17. Metropolitan Museum of Art (New York City)
18. Hotel Del Coronado (San Diego)
19. World Trade Center (Nova York)
20. Brooklyn Bridge – (Nova York)
21. Philadelphia City Hall (Philadelphia)
22. Bellagio Hotal and Casino (Las Vegas)
23. Cahedral os St. John the Divine (Nova York)
24. Philadelphia Museum of Art (Philadelphia)
25. Trinity Church (Boston)

2007-02-08T20:08:00.001+01:00

Arqueologia (males notícies)

La detenció de més 50 persones relacionades amb l’espoli de jaciments arqueològics del sud de la península ibèrica, posa de manifest que la naturalesa humana és mesquina (què hi farem) i que la protecció del patrimoni històric a l’estat espanyol és encara francament escassa. Lamentable.

D’altra banda, llegim al New York Times que les obres olímpiques a Pequín han motivat la descoberta d’innombrables tresors arqueològics... bona part dels quals acaben arrasats per la necessitat d’edificar ràpidament les infrastructures dels Jocs. Diu que a la Xina, tanmateix, l’arqueologia és una disciplina en auge gràcies, curiosament, a la voraç industrialització del país i a les obres que aquesta comporta. Que la major part de les troballes siguin amagades pels constructors o pel govern, per així no haver d’aturar les obres i estalviar-se costos, és exactament el mateix que ha passat (i que encara passa) a casa nostra.

2007-02-08T19:44:00.001+01:00

Incivisme al pati de la Biblioteca de Catalunya

Els que sovint, o més de tant en tant, anem a la Biblioteca de Catalunya, no podem deixar d’estar d’acord amb les queixes de la directora de la institució, Dolors Lamarca, sobre el mal ús del pati de l’antic hospital de la Santa Creu. L’incivisme i el poc respecte per un espai públic que, a més, permet accedir a un dels centres de cultura més importants del país, és veritablement lamentable.

L’ajuntament de Barcelona hauria de prendre mesures. I si el pati s’ha de tancar, que es tanqui. Però l’ajuntament no farà res. El regidor de Cultura té la poca vergonya de reconèixer que els problemes els causen col·lectius molt diferents, “com ara toxicòmans i pidolaires”, i que no hi ha un “sistema únic per controlar-ho tot”. Benvolgut regidor, és tant senzill com tancar el pati i permetre-hi l’accés només a les persones que l’utilitzaran dignament. Tant senzill com això, senyor regidor.

2007-02-06T21:07:00.000+01:00

Cicle de conferències “Memòria medieval als museus de Barcelona”

La Fundació Francisco Godia i la Fundació Amics del MNAC organitzen aquesta primavera un cicle de conferències dedicat a les col·leccions d’arts medievals que guarden els museus de la ciutat comtal. El cicle tindrà lloc cada dimecres de 19 a 21 hores, entre els dies 7 de març i 2 de maig, i costa entre 15 i 20 €.

Les conferències programades es reparteixen entre els diferents museus barcelonins: la Fundació Godia (7-3: Mercè Obón, “L’art medieval en les col·leccions de la Fundació Francisco Godia”), el MNAC (14-3: Manuel Castiñeiras, “Els frontals catalans del 1200, el Mediterrani i Bizanci”), el Museu-Monestir de Pedralbes (21-3: Josefina Planas, “Els llibres de cor del monestir de Santa Maria de Pedralbes”), el Museu del Tèxtil (28-3: Rosa Maria Martín, “Les col·leccions medievals al Museu del Tèxtil i d’Indumentària”), el Museu de Ceràmica (11-4: Maria Antonia Casanovas, “Ceràmica àrab, mudèjar i hispanomoresca”), el Museu Marés (18-4: Sílvia Llonch i Eduard Riu-Barrera, “El Mestre de Cabestany, del Museu Frederic Marés al monestir de Sant Pere de Rodes”), el Museu d’Història de la Ciutat (25-4: Imma Lorés i Carles Mancho, “La decoració dels edificis de Barcelona a l’alta edat mitjana”) i novament el MNAC (2-5: Joan Yeguas, “El col·leccionisme català al voltant del 1500: Lluís Desplà i Miquel Mai”).

Per a més informació, i per a les inscripcions, podeu dirigir-vos a la Fundació Godia (info@fundacionfgodia.org) o als Amics del MNAC (amiocs@mnac.es).

2007-02-06T20:40:00.000+01:00

“La fortuna d’unes obres: Sant Pere de Rodes, del monestir al museu”

És el títol d’una exposició que podeu veure fins al 29 d’abril al Museu Frederic Marés de Barcelona. La mostra recull un notable nombre de peces escultòriques procedents del monestir de Sant Pere de Rodes, reunides en un conjunt unitari que permet una vibrant aproximació a la plàstica romànica del cenobi empordanès. De tot el conjunt exposat destaquen naturalment els fragments de la portada que s’atribueix a l’anomenat mestre de Cabestany, amb el cèlebre relleu de L’aparició de Jesús als deixebles, que pertany a les col·leccions del propi Museu Marés i que presideix l’entrada a la sala.

A més de les escultures, la mostra inclou documentació de les descobertes i els estudis realitzats al monestir del cap de Creus des del segle XIX. Destaquem finalment l’acurat catàleg que s’ha editat com a número 12 de la col·lecció dels Quaderns del Museu Frederic Marés. Amb textos de la directora del centre, Pilar Vélez, de l’arqueòleg Eduard Riu-Barrera, responsable de les darreres campanyes d’excavacions i de la restauració i museïtzació del conjunt, i de Jaime Barrachina, director del Museu del Castell de Peralada.

2007-02-06T10:49:00.000+01:00

“Fire! Jan van der Heyden” al Rijkmuseum

El Rijkmuseum d’Amsterdam dedica del 2 de febrer fins al 30 d’abril una gran exposició al paisatgista barroc Jan van der Heyden (1637-1712). Es tracta de la primera antològica del pintor holandès des de fa 70 anys, i d’una excel·lent oportunitat per a recuperar un dels representants més notables del gènere paisatgístic nord-europeu.

Reconegut especialista en les vistes urbanes, Van der Heyden és habitualment comparat per aquest motiu amb Canaletto. El títol de l’exposició, “Fire!”, al·ludeix a l’interès de l’artista per la lluita contra el foc, a la qual de fet va contribuir tot inventant un camió de bombers amb mànega incorporada. A destacar la completa pàgina web del Rijkmuseum, amb accés a pràcticament tot el catàleg de peces exposade (clickeu a Web special).

2007-02-06T10:08:00.001+01:00

Archivo español de arte (nou número)

S’ha publicat el número 316 de la revista Archivo español de arte, corresponent a l’any 2006. La revista editada pel CSIC ofereix un total de sis articles dedicats majoritàriament a l’art espanyol d’època moderna, signats per Francisco J. Cornejo (“Noticias de Francisco de Herrea el Viejo en Madrid y del retrablo mayor del Colegio de San Basilio, de Sevilla”), María Josefa Cuesta García de Leonardo (“El Toledo historicista, el platero Majadas y el busto de Carlos V del Museo de Santa Cruz”), Miguel Angel Sánchez García (“Una documentación inédita sobre el claustro de la catedral de Cuenca: la correspondencia de Juan de Herrera y el obispo Quiroga con el Cabildo Catedralicio”), Matias Díaz Padrón (“Tres cobres restituidos a Víctor Wolfvoet, el más fiel seguidor de Rubens”), María Paz Aguiló (“¿Regalos virreinales?: a propósito de un mueble napolitano de 1609”) i Roberto González Ramos (“Memorial de Juan de Borgoña sobre la decoración del claustro de la catedral de Toledo, 1498”).

2007-02-05T16:57:00.000+01:00

El Panteó de Roma, obra de l’emperador Trajà

Llegim a l’Art History Newsletter d’avui (que cita un article del Wall Street Journal) que segons els darrers estudis el Pantheon de Roma podria no ser obra de l’emperador Adrià, com tradicionalment s’havia considerat, sinó del seu predecessor imperial, Trajà. Aquestes són almenys les conclusions de l’especialista Lisa Hetland, que ha revisat la datació dels segells dels maons emprats en la construcció, resituant-los majoritàriament en època trajana.

Els resultats d’aquesta investigació es van donar a conèixer el novembre passat en una conferència dedicada al Pantheon romà organitzada pel Karman Center for Advanced Studies in the Humanities de la ciutat suïssa de Berna. Aquest centre d’estudis humanístics té entre els seus projectes de recerca un completíssim estudi del gran temple romà, que a més és accessible a la xarxa, com veieu aquí).

2007-02-05T10:27:00.000+01:00

Congrés: How To Write Art History (Budapest)

El mes de novembre vinent (dies 21-25) se celebrarà a Budapest un congrés internacional d’història de l’art amb el títol How To Write Art History - National, Regional Or Global? Organitzat per l’Acadèmia Hongaresa de Ciències, el termini per a la presentació d’abstracts per prendre-hi part no acaba fins al 15 de maig (vegeu-ne les condicions aquí).

El congrés es dividirà en quatre seccions temàtiques, formades per conferències de llarga duració, comunicacions breus i una sessió de debat. Els títols d’aquestes seccions són: 1) The historical notion of region: units of political geography then and now; 2) The method of kunstgeographie; 3) Style and dialect: the linguistic aspects of art; i 4) Global tasks of regional institutions, museology and protection of monuments.

2007-02-05T10:13:00.001+01:00

Congrés: Història de l’art i antropologia (París)

Les relacions entre la història de l’art i l’antropologia seran analitzades en un col·loqui organitzat pel CFHA (Comité Français d’Histoire de l’Art) que se celebra a París entre els dies 21 i 23 de juny. Coorganitza el Musée du quai Branli, obert a la capital gala des del juny de l’any passat, que reagrupa les col·leccions del Laboratori d’etnologia del Musée de l’Homme i del Musée des Arts d’Afrique et d’Océanie.

La presència conjunta d’historiadors de l’art i d’antropòlegs permetrà d’abordar diverses perspectives d’estudi des de punts de vista complementaris, així com considerar les influències recíproques entre les dues branques d’estudi tant des del punt de vista estrictament teòric com des del metodològic. Vegeu-ne més imformació al web del Comité international d'histoire de l'art.

2007-02-04T14:25:00.000+01:00

Art de l’Afganistan al Musée Guimet de París

Fins al 30 d’abril es pot visitar al Musée des arts asiatiques Guimet de la capital francesa una exposició amb més de 200 peces d’art procedents de l’Afganistan. Després del turbulent període bèl·lic que ha passat aquest país, i de les “mediàtiques” destruccions de grans obres monumentals en època dels talibans, especialment els tristament cèlebres Budes de Bamiyan, la mostra parisina presenta una notable col·lecció d’obres d’art que procedeixen dels principals jaciments arqueològics del país, Fullol, Aï Khanoum, Tillia Tepe i Begram, i que ajuden a comprendre la història d’aquest ampli territori amarat d’influències culturals.

Destaquem, a més, la magnífica pàgina web de l’exposició, que permet una més que correcta visualització de les peces més significatives.

2007-02-04T14:15:00.001+01:00

Seminaris sobre cultura clàssica a Tarragona

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica organitza la tercera edició dels Seminaris Internacionals d’Arqueologia Clàssica. Quatre seminaris diferents es duran a terme durant els propers mesos, en el marc del Màster Oficial Interuniversitari en Arqueologia Clàssica que co-programa juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili. Tot i aquesta vinculació, es tracta d’activitats obertes al públic (pdf amb la butlleta d’inscripció).

El primer seminari es dedica als “Paisatges i prospeccions arqueològiques a la Mediterrània Occidental” (7-9 de febrer). El segon, a “La ceràmica de l’Antiguitat Tardana a la Mediterrània occidental” (21-23 de març). El tercer porta per títol: “Hàbitats i territoris protohistòrics a la Mediterrània Occidental” (11-13 d’abril). I finalment el quart tracta de l’“Arqueologia de l’espai a través del SIG” (16-18 de maig). Tots quatre es realitzen a la sala d’actes de l’ICAC, a Tarragona.

2007-02-04T14:00:00.000+01:00

Seminari: Arquitectura religiosa en època d’August

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica celebra a Tarragona un nou Seminari Internacional dedicat a l’arquitectura romana, sota el títol de “Arquitectura religiosa en època d’August. Un llenguatge arquitectònic per a un nou concepte de l’espai urbà”. El seminari se celebra concretament els dies 22 i 23 de febrer, a la sala d’actes de la seu del mateix Institut. La inscripció costa 30 € (vegeu-ne més informació al web del ICAC, i aquí teniu la butlleta d’inscripció en pdf).

Dijous al matí destaca la presència de destacats especialistes italians (Eugenio LaRocca, Lucrezia Ungaro i Marilda de Nuccio) que debatran sobre els plantejaments urbanístics, arquitectònics i decoratius de la nova Roma imperial d’August. Per altra banda, el seminari també s’ocuparà de les intervencions arqueològiques que es duen a terme actualment a les grans capitals provincials de la Hispània romana (Tarragona i Mérida), i inclou una visita comentada a les excavacions de la catedral tarragonina.

2007-02-04T13:41:00.000+01:00

Goya: Revista de arte (nou número)

Ha sortit el número 315 de la revista bimestral Goya, el darrer que conforma la sèrie de l’any 2006. Destaquem, dels cinc articles que conté, l’estudi sobre “Francesco da Castello, miniaturista flamenco en la Roma de fines del siglo XVI y comienzos del XVII", signat per Elena de Laurentiis, i el dedicat a “El retablo de Nª. Sª. de la Soledad en la iglesia de San Miguel de Toledo y sus lienzos de Claudio Coello”, de Juan Nicolau Castro.

2007-02-01T09:58:00.000+01:00

Curs d’arqueologia medieval a Lleida

La universitat de Lleida celebra aquest any el III Curs internacional d’arqueologia medieval, que amb el títol de “La transformació del territori musulmà medieval” es dedicarà a l’estudi del territori andalusí, la seva organització socioeconòmica i la seva evolució al llarg del temps. El curs, que organitza el grup de recerca “Espai, poder i Cultura”, es realitzarà els dies 15 i 16 de març i consta d’una sèrie de ponències de destacats especialistes en la matèria (Patrice Créssier, Cyrille Aillet, sophie Gilotte, Pascal Buresi, Josep Turró i josé María Martín Civantos), així com d’una visita guiada al jaciment del Pla d’Almata, La Ràpita i castell d’Algerri.

La inscripció costa 30 euros i ha de fer-se efectiva a la secretaria del Departament d’Història de la UdL abans del 9 de març.

2007-01-31T17:49:00.000+01:00

Els frescos de la catedral de València quedaran al descobert

Aquests dies és notícia la presentació al públic dels frescos renaixentistes trobats a la cúpula de la capella major de la catedral de València. Aquests frescos es van descobrir el mes de juny de 2004 sota d’una decoració barroca, i ara, una vegada restaurats, es deixaran permanentment a la vista després que s’hagi retirat la major part dels elements d’aquesta decoració del segle xvii.

Les pintures foren encarregades el 1472 per Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, sembla que en una visita que féu a València com a delegat pontifici. Són obra de dos notables pintors italians dels quals és ben coneguda la seva activitat a València, Paolo de San Lecoadio i Franceso Pagano, que introduïren als països catalans certes formes del quattrocento tardà. Aquí podeu veure diverses imatges dels frescos valencians.

2007-01-31T09:11:00.000+01:00

Segona part del catàleg raonat de Dalí

Llegim al sempre interessant bloc Art Neutre la publicació de la segona part del catàleg raonat de l’obra de Salvador Dalí, corresponent als anys 1931-1939. L’obra s’ha presentat a la Residencia de Estudiantes de Madrid, amb la presència de l’autora Montse Aguer, directora del Centre d'Estudis Dalinians.

La primera part d’aquest catàleg es va editar fa un parell d’anys, i encara faltaran tres volums més on es recullin les pintures de l’època de maduresa de l’artista empordanès: 1940-1951, 1952-1964 i 1964-1983. El catàleg raonat resulta en aquest cas imprescindible per a conèixer la veritable obra original de Dalí (o almenys la que ha passat el filtre dels especialistes vinculats a la Fundació), sabudes com eren les vel·leïtats de l’artista (i del seu entorn) en relació a les falsificacions.

Per cert que sembla que els americans estan preparant una pel·lícula sobre la vida de Dalí, que es començarà a rodar el mes de juny i que serà protagonitzada per Al Pacino... (que diuen que corre per Figueres aquests dies).

2007-01-31T08:51:00.000+01:00

Descoberta arqueològica a prop de Stonehenge

Un equip d’arqueòlegs britànics ha trobat un poblat neolític a Durrington Walls, molt a prop de Stonehenge (BBC). La descoberta confirma que l’àmplia extensió del complex cultual centralitzat pel cèlebre monument circular, el més notable i destacat dels cromlechs de les illes britàniques.

Segons el director de les excavacions, Mike Parker Pearson, aquest nou assentament funcionava només com a hàbitat estacional en relació a les activitats que es duien a terme a Stonehenge, possiblement vinculat a celebracions de culte funerari. Tanmateix és el conjunt d’aquesta època (2600-2500 aC) de majors dimensions que s’ha descobert en tota la Gran Bretanya. La seva cronologia, per cert, es correspon exactament amb la datació del primer cercle de Stonehenge (les sarsen stones), fet que confirma la directa relació entre els dos nuclis.

2007-01-28T16:46:00.001+01:00

Congrés d’escultura romànica (Berlín)

Entre els dies 22 i 24 de febrer se celebra a Berlín el congrés internacional Neue Forschungen zur Bauskulptur in Frankreich und Spanien im Spannungsfeld des Portail Royal in Chartres und des Pórtico de la Gloria in Santiago de Compostela (Noves recerques sobre escultura medieval a França i Espanya sota la influència del Portal Reial de Chartres i el Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la), que organitza el Kunstgeschichtliches Seminar de la Humboldt-Universität berlinesa.

Dedicat a la creació escultòrica del segle XII i a les relacions sempre complexes entre el tardo-romànic i el primer gòtic del nord de França, el congrés reunirà una bona colla noms importants de la medievalística actual dedicada a l’escultura. Cal destacar la presència de William Sauerlander, que realitzarà la conferència inaugural, així com la participació d’especialistes com Yves Christie, Marisa Melero, Anke Wunderbald o James d’Emilio, entre d’altres.

2007-01-28T16:19:00.000+01:00

Les columnes de Puig i Cadafalch

Des de ja fa força temps hi ha una activa campanya cívica per a la recuperació de les quatre grans columnes dissenyades per Josep Puig i Cadafalch i col·locades a la Montjuïc (Barcelona). Les columnes jòniques, metàfora de les quatre barres i un dels símbols de catalanitat de la muntanya de Montjuïc, foren alçades el 1919 en motiu d’una exposició internacional de la indústria elèctrica. Nou anys més tard van ser enderrocades per ordre del general Primo de Rivera, per causa del seu significat catalanista.

Malgrat els esforços de diverses entitats (reunides a la Xarxa), i tot i els vint-i-llargs anys de democràcia, l’ajuntament de Barcelona no ha tingut mai cap interès en recuperar aquest monument, que afegiria no només bellesa sinó també significació nacional i record històric a la zona cultural i museïstica de Montjuïc. Fóra també un reconeixement a la tasca política i artística de Puig i Cadafalch.

2007-01-28T15:46:00.000+01:00

Exposició: Rafael Masó i Valentí (Sant Feliu de Guíxols)

Des del dia 20 de gener s’exposa al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols la mostra “Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935)”. Aquesta exposició va presentar-se inicialment a Girona, vinculada a la celebració de l’Any Masó, que commemora els cent anys de l’obtenció del títol per part de l'arquitecte gironí. La mostra, que va rebre dures crítiques del poeta Narcís Comadira (especialista en l’obra de Masó), serà a Sant Feliu de Guíxols només fins al 15 de febrer, i després continuarà la itinerància per Olot, La Bisbal, Canet de Mar i Barcelona.

L’estada de l’exposició a la vila empordanesa ha servit perquè des del Museu d’Història es faci una crida per a salvar una de les obres de l’arquitecte que es troba en molt mal estat, el xalet Casas (1914). Aquest edifici, que és de propietat privada, exemplifica les influències vieneses de Masó i Valentí i és un dels exemples més característics de l’arquitectura noucentista catalana.

La Universitat de Girona està organitzant per al mes de juliol un seminari sobre la figura de Masó i Valentí, coordinat pel mateix Comadira. Aquí en trobareu informació.

2007-01-27T20:13:00.000+01:00

Reverse Grafiti

Llegim en alguns blocs que parlen d’art contemporani (comenceu pel Looking Around del crític Richard Lacayo, i aneu fent) diversos escrits que parlen d’una curiosa moda de carrer, el Reverse Grafitti. Es veu que diversos grafiters en diferents ciutats del món practiquen una nova modalitat de pintura urbana tot creant imatges a partir de la neteja de les superfícies embrutides per la contaminació, la pols, el vent, les deixalles... Utilitzant raspalls, estris per a rascar o fins i tot mànegues amb aigua a pressió, elaboren nous gràfics, dibuixos, tags i coses d’aquestes sobre els murs ennegrits pel pas del temps.

La idea té certa gràcia, i falta veure com serà tractada aquesta nova (relativament nova) modalitat de grafitti per part de les autoritats. Hi haurà multes per netejar les parets? Des de la modèstia d’aquest bloc, proposem encara una idea més transgressora. Proposem als grafiters que netegin completament les parets, sense crear-hi dibuixets, deixant-les polides del tot, brillants des de qualsevol punt de vista. Serà el súmmum de la radicalitat artística, l’aplicació dels principis de Malevitx a l’art del carrer. The next big thing.

I com que les etiquetes són fonamentals, en aquests àmbits tant contemporanis, ja hem pensat també el nom d’aquest nou moviment artístic-urbà: Total Clean-Art (TCA). És el futur, amics grafiters. Tots us ho agrairem.

2007-01-27T11:08:00.000+01:00

Pere Compte - Matteo Carnilivari (exposició a València)

Aquesta setmana s’ha inaugurat a la Llotja València l’exposició “Pere Compte - Matteo Carnilivari (1506-2006)”, que s’emmarca en els actes de celebració del desè aniversari de la declaració de l’edifici de la Llotja com a Patrimoni de la Humanitat. La mostra, comissariada per Ernesto Zaragoza, ja s’havia pogut veure a la població siciliana de Noto, d’on era originari Carnilivari, i ara arriba a València instal·lada en el bellíssim interior tardogòtic de l’obra mestre de Compte. Hi serà fins al dia 31 de març.

Nascut a Girona, Pere Comte fou un dels principals arquitectes que durant l’esplendorós segle XV treballà a la ciutat de València, on fou mestre d’obres de la catedral, i participa també en l’edificació de les famoses torres de Quart de la muralla valenciana.

2007-01-26T11:19:00.000+01:00

Anales de Historia del Arte (nou número)

Acaba de sortir el número 16 de la revista Anales de Historia del Arte, que edita el departament d’història de l’art de la Universitat Complutense de Madrid. Per cert que aquesta revista està completament digitalitzada (1989-2005) i és d’accés obert per a tothom. Un exemple a seguir, en aquest sentit.

Entre d’altres articles, destaquem “Estructuras y elementos militares en iglesias fortificadas medievales españolas” de Mercedes Dimanuel Jiménez, “Grabados y reproducciones: la difussion de la imagen del arte, estímulos y referencias” de Mª Pilar Cabañas Moreno, i la reflexió sobre “Los Monumentos a los Caídos: ¿un patrimonio para la memoria o para el olvido?” que signa Mónica Vázquez Astorga.

2007-01-26T11:15:00.000+01:00

Arxiu Torres Clavé

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya acaba de rebre l'arxiu familiar de Josep Torres Clavé (El Periódico). Torres Clavé fou arquitecte fundador del GATCPAC, i un dels més reconeguts representants de l’arquitectura moderna a Catalunya, a més de director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona durant els anys de la guerra civil. La donació del seu arxiu permet al Col·legi d’augmentar el seu fons, completíssim, sobre el Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània.

L’obra potser més coneguda de Torres Clavé, realitzada conjuntament amb Josep Lluís Sert i Joan Baptista Subirana, és l’edifici del Dispensari central antituberculós de Barcelona (1936). Va ser també dissenyador i el principal impulsor de la revista d’art d’avantguarda AC.

2007-01-26T11:08:00.000+01:00

Swab: Nova fira d’art contemporani a Barcelona

A la primavera se celebrarà una nova fira internacional d’art a Barcelona, anomenada Swab. Sorgida des del sector privat, pretén omplir el buit que sobre aquest tipus de grans esdeveniments hi ha a la ciutat comtal. La fira tindrà lloc a l’edifici de les Drassanes, concretament entre els dies 10 i 13 de maig, i es tracta d’una iniciativa del col·leccionista Joaquín Díez-Cascón que comptarà amb 45 galeries d’arreu del món, de les quals únicament se n’ha convidat quatre de catalanes: Senda, Iguapop, ADN i Estrany-de la Mota.

Per a més informació podeu consultar la web de Swab, que és molt estupenda però que ni utilitza l’adreça .cat ni té versió catalana. Només en anglès i en aquest gran idioma súperinternacional que és l’espanyol. Deu ser que no fa “modern”, la llengua catalana...

2007-01-24T10:26:00.000+01:00

Jornades: Patrimoni, creació i educació

La Fundació Caixa de Catalunya organitza els dies 15,16 i 17 de març les jornades Patrimoni, creació i educació: el present com a futur, amb l’objectiu de trobar punts de contacte entre la gestió del patrimoni històric, la creació artística contemporània i l’educació. Entre els ponents d’aquestes jornades, que formen el II Encontre Professional La Pedrera, cal destacar l’arquitecte espanyol Juan Navarro Baldeweg, el pintor i escriptor anglès John Berger, el guionista i autor teatral francès Jean-Claude Carrière, o l’artista català Perejaume.

Les jornades tindran lloc al mateix edifici de La Pedrera. Més informació i inscripcions (les places són limitades) al web de la Fundació Caixa Catalunya.

2007-01-24T10:10:00.000+01:00

Hammershøi i Dreyer (exposició al CCCB)

Demà s’inaugura al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona una exposició dedicada a dos dels principals artistes danesos contemporanis, el cineasta Carl Theodor Dreyer i el pintor Vilhelm Hammershøi. La mostra serà en cartell fins al dia 1 de maig i combina 36 pintures de Hammershøi i 12 muntatges audiovisuals fets a partir de la producció fílmica de Dreyer. La presència emotiva de la llum caracteritza tots dos artistes, i permet de situar cara a cara les seves respectives creacions.

És la primera vegada que s’exposa a Catalunya obra de Vilheim Hammershøi, artista notablement desconegut aquí, del qual fins ara només s’havien presentat antològiques a París, Nova York mi Hamburg. La seva obra té una peculiar serenitat, emocional i reposada, malenconiosa sovint, amb un tractament lumínic de certa fredor, que lliga bé amb la seva procedència nòrdica. Vegeu-ne alguns quadres aquí, i més informació de la mostra al web del CCCB.

2007-01-23T13:01:00.001+01:00

Exposició: Hispania Gothorum

Des d’avui i fins al 30 de juny és oberta a Toledo una mostra sobre la Hispania visigòtica. Sota el títol de “Hispania gothorum. San Ildefonso y el reino visigodo de Toledo” el Museo de la Santa Cruz de la vella capital castellana exposa unes 600 peces de l’antic regne got peninsular.

La mostra, comissariada per Rafael García Serrano, ha estat organitzada pel govern regional a través de l’empresa pública Don Quijote 2005, i compta amb un apartat especial dedicat a la iconografia de san Ildefons, patró de Toledo, del qual es commemora aquest any el 15è centenari del naixement.

2007-01-23T10:37:00.000+01:00

Jornada El paper de l’IEC en la construcció de la història de l’art medieval a Europa

Interessant jornada científica a l’Institut d’Estudis Catalans divendres 23 de març a les 17 hores. Sota el títol “El paper de l’IEC en la construcció de la història de l’art medieval a Europa”, especialistes internacionals de renom analitzaran el context historiogràfic de principis de segle XX i la incidència de l’Institut en el desenvolupament de la història de l’art continental.

Organitzat pels Amics de l’Art Romànic, els participants a la jornada són Jaume Sobrequés, Arturo Carlo Quintavalle, Alain Errlande-Brandenburg, Xavier Barral i Olivier Poisson i Antonio González Moreno-Navarro.

2007-01-23T10:34:00.000+01:00

Simposi Els països de parla catalana i Europa durant la darrera centúria

L’Institut d’Estudis Catalans organitza a principis de febrer un simposi que sota el títol de “Els països de parla catalana i Europa durant la darrera centúria” analitzarà les relacions entre els territoris catalans i la resta del continent europeu en àmbits tant diversos com la demografia, l’economia, la ideologia o el comportament polític. El simposi, coordinat per Albert Balcells, se celebra entre els dies 1 i 3 de febrer, i compta amb un bloc temàtic dedicat a les arts i la literatura: “Les interrelacions artístiques i literàries des del 1900 fins al present” (dijous 1).

En aquest bloc cultural destaquen les conferències de Francesc Fontbona (“Les influències europees en les arts plàstiques catalanes i la projecció dels artistes dels països de parla catalana a la resta d’Europa”) i de Josep M. Montaner (Les influències recíproques en el camp de l’arquitectura).

Tot i que l’asssistència és gratuïta, cal formalitzar inscripció al Servei d’Informació de l’IEC (informació@iec.cat). Per als estudiants de la UAB, l’assistència permet el reconeixement d’1’5 crèdits de lliure elecció.

2007-01-23T10:21:00.000+01:00

Simposi sobre Santiago Rusiñol

La setmana vinent se celebra a Sitges, en el marc de l’any Rusiñol, el “Simposi internacional: Santiago Rusiñol arquetip de l'artista modern”. Organitzat per la Sociedad Estatal de Commemoraciones Culturales amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sitges, el simposi es realitzarà a l’Edifici Miramar, concretament els dies 26, 27 i 28, sota la direcció de Daniel Giralt-Miracle.

Entre els conferenciants, Joaquim Molas, Francesc Fontbona, Vinyet Planella o Baltasar Porcel, que abordaran la figura de Rusiñol tant des de la vessant artística com des de la literària. El simposi finalitza diumenge 28 amb una visita per la Ruta Rusiñol de la Blanca Subur.

2007-01-22T10:49:00.000+01:00

Tintoretto al Prado

El dia 29 de gener s’inaugura al museu del Prado una gran exposició sobre Tintoretto, que estarà oberta al públic fins al 13 de maig i que serà complementada per un congrés sobre la figura del pintor venecià, celebrat a Madrid mateix els dies 26 i 27 de febrer. Comissariada per Miguel Falomir (cap de departament de pintura italiana del museu), aquesta serà la mostra més important sobre Tintoretto des de la celebrada al Palazzo Pesaro de Venècia el 1937, i la primera gran monogràfica de l’artista que s’organitza fora d’Itàlia.

Com a curiositat, una recerca sobre la família del pintor que ha dut a terme el mateix Falomir amb la col·laboració de Roland Krischel, sembla haver confirmat que la família de Tintoretto, que procedia de Brescia, s’anomenava veritablement Comin (el cognom “Robusti” era només un sobrenom obtingut gràcies a la participació del seu pare en la defensa de Padua contra les tropes imperials el 1509). Ja se sabia que Tintoretto, un altre sobrenom, era derivat de l’ofici del mateix pare del pintor, que era tintorer.

2007-01-22T10:27:00.000+01:00

El gòtic mediterrani

Al Museu d’Història de València dijous passat va inaugurar-se l’exposició GothicMED, Les arquitectures del Gòtic Mediterrani, que pretén “mostrar les manifestacions més destacades d'este episodi arquitectònic compartit en els diferents territoris europeus i en particular del Mediterrani”. L’exposició, comissariada per Arturo Zaragozá, consta de diverses maquetes d’edificis gòtics (tant religiosos com civils) acompanyades per textos explicatius que reflexionen sobre el concepte del gòtic mediterrani. Després de València, la mostra viatjarà a Évora, Palerm, Ljubljana i Atenes.

Una de les coses més interessants d’aquesta exposició és que s’hi pot accedir mitjançant internet, gràcies a la (completíssima) pàgina web del projecte GothicMed, un projecte d’abast europeu que impulsa els estudis i el coneixement sobre l’arquitectura de la baixa edat mitjana en tota la regió mediterrània. Algunes imatges i els textos de la mostra són doncs de fàcil consulta a la xarxa, quelcom que per fortuna sembla que comença a ser habitual... tot i que els resultats d'aquest tipus d'experiències digitals solen ser francament millorables.

2007-01-21T18:36:00.001+01:00

Mélanges de la Casa de Velázquez (nou número)

Ha sortit el darrer número dels Mélanges de la Casa de Velázquez, la revista que aquesta institució francesa amb seu a Madrid edita anualment. Destaquem els articles vinculats a la disciplina de la història de l’art. “Les ivoires ‘orientalisants’ de la péninsule Ibérique: réflexions stylistiques”, d’Hélène Le Meaux i “Paris-Rome-Madrid: l'influence de l'art français et romain sur les sculpteurs espagnols dans la première moitié du XIX siècle. Entre tradition et innovation”, que signa Christiane Dotal.

2007-01-19T10:41:00.001+01:00

Congrés: The Future of Heritage

Del 21 al 24 de març l'Ename Center for Public Archéology & Heritage Presentation, institució creada a Flandes el 1998 per a la defensa i difusió del patrimoni, celebra el seu tercer col·loqui internacional, sota el títol de The Future of Heritage, Changing Visions, Attitudes, and Contexts in the 21st Century. En el congrés es tractaran les perspectives de futur per a la conservació i difusió del patrimoni històric, així com els perills i les expectatives que s’obren amb el segle XXI.

El 15 de gener va acabar el termini per a la presentació d’abstracts, però resta encara oberta la inscripció al congrés, que tindrà lloc a la ciutat flamenca de Gant. Més informació en el web de l'Ename Center.

2007-01-19T10:25:00.001+01:00

Ruïnes precolombines al Perú

Acaba de fer-se pública la descoberta d’una estructura precolombina al Perú, que correspondria a la cultura chachapoya, segons l’arqueòleg britànic Keith Muscutt, de la Universitat de California-Santa Cruz (Reuters). Les runes d’aquest possible centre cerimonial, que s’ha anomenat Huaca La Penitenciaria i és format per una gran plataforma, una plaça i diverses construccions, es troben en un indret remot de la selva alt-amazònica, en els marges del què fins ara s’ha considerat el territori chachapoya.

La civilització chachapoya (els “guerrers dels núvols”) se situa cronològicament entre el 800 i el 1475, abans de l’adveniment dels inques, que els substituïren com a ètnia governant a la zona andina. La ciutat descoberta sembla que fou abandonada fa almenys uns 400 anys.

2007-01-19T09:48:00.000+01:00

Doctors vs. monografies

Interessants dades a l’Art History Newsletter d’avui. Tot i que el context és estrictament nord-americà, s’informa de l’augment de doctors en història de l’art que han passat dels 130 per any de la dècada dels noranta fins als 200 d'ara mateix. Un 75% són dones, per cert. La mala notícia és que aquest increment no va relacionat amb una mateixa pujada de les publicacions acadèmiques, i el nombre de monografies de temàtica artística editades als EUA ha anat baixant significativament en els darrers temps. Llegiu, per a més informació al respecte, The State of Scholarly Publishing in the History of Art and Architecture de Lawrence McGill.

2007-01-18T09:58:00.000+01:00

Jornada d’estudis d’art contemporani a la UdG

Una mica tard (perquè el termini d’inscripció acabava el 10 de gener) anunciem la celebració de la Primera Jornada d’estudis d’art contemporani de la Universitat de Girona, que se celebrarà el dia 19 de gener. Organitza la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis, amb la col·laboració del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona.

La Jornada té per objectiu “detectar les mancances i assoliments aconseguits fins al moment en aquest àmbit, reivindicar el valor dels estudis d’història de l’art locals, i estimular el debat, la difusió i l’aparició de nous estudis d’història de l’art contemporani al territori gironí”. Dirigida per Maria Lluïsa Faxedas (professora d’història de l’art contemporani), la Jornada tindrà lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG.

2007-01-18T09:49:00.001+01:00

Congrés: Die Basilika (Suissa)

El 31d’aquest mes de gener acaba el termini per a presentar papers al col·loqui Die Basilika, Ein herausragender Bautypus der europäischen Architekturgeschichte (més o menys: “La basílica, un model arquitectònic essencial de l’arquitectura europea”) que se celebrarà del 21 al 23 de setembre del 2007 a la localitat suissa d'Einsiedeln (Zurich).

El colloqui tracta de l’origien i l’evolució de la basílica com a tipologia arquitectònica, des de l’antiguitat romana fins al món contemporani. Per a més informació (en alemany) aneu al homepage del congrés.

2007-01-17T14:08:00.001+01:00

Journées de l’Histoire 2007

Divendres i dissabte vinent se celebren a París les quartes Journées de l’Histoire, organitzades per l'Association des Historiens i la Sorbona. Un total de 27 conferències conformen el programa de les jornades, sota el títol genèric de “L’Europe et les Nouveaux Mondes, Histoire du regard des européens sur les autres civilisations (VIIe - XXe siècle)”.

Dissabte 21 és el dia dedicat a la història de l’art, amb conferències de Thibaut Wolvesperges (Le goût chinois dans les cours européennes, XVIè – XVIIIè), Véronique Gérard-Powell (Architectures coloniales: l’Amérique espagnole), Christine Peltre (L’Orientalisme), Martin Meade (Architectures coloniales: L’Inde anglaise), Geneviève Lacambre (Le Japonisme) i Bernard Toulier (Architectures coloniales: l’Empire français).

Les jornades se celebren a l’École Militaire de París. Vegeu el programa (pdf) per a més informació.

2007-01-17T13:00:00.001+01:00

Programació de La Fontana d’Or per al 2007

S’ha presentat la nova temporada al centre cultural de la Caixa de Girona, La Fontana d’Or (El Punt). Continua la política de grans exposicions atractives per a un públic ampli, aquest any amb una mostra estrella dedicada al cubisme (és curiosa la fixació pel cubisme dels grans centres expositors del país), que obrirà el 25 de maig i durà per títol L'època cubista. Un raonat desajustament dels sentits. També s’entreveu el sentit comercial de l’exposició sobre Tintín en el món d'Hergé, que des del 16 de març presentarà obres de la col·lecció privada de Jordi Tardà, que a més és el comissari de la mostra.

2007-01-16T18:03:00.000+01:00

Cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia

Ja ha començat el nou cicle de conferències organitzat per la revista Tribuna d’arqueologia (que edita el departament de Cultura de la Generalitat), on es faran públics els resultats de diverses intervencions arqueològiques dutes a terme l’any passat en jaciments catalans. Per als interessats en la història de l’arquitectura medieval, destaquem les conferències dels dies 21 de març (Sant Pere de Casseres), 18 d’abril (castell de Montsoriu), 25 d’abril (Convent del Carme de Valls) i 2 de maig (plaça dels Jueus de Besalú).

Totes les conferències se celebren a l’auditori del Palau Marc de Barcelona (Rambla de Santa Mònica, 8), a les 19.00 hores. Més informació, aquí (pdf).

2007-01-16T17:46:00.000+01:00

Més sobre la polèmica dels museus a França.

El diari Libération publica avui (“Des collections d'art pour l'humanité”) la presa de posició sobre l’afer per part del Consell Internacional de Museus (Icom), que defensa l’aplicació del concepte de “patrimoni universal” als fons dels grans museus d’art (i dels petits). En el context del polèmic acord entre el Louvre i el govern dels Emirats Àrabs Units, la postura de l’Icom sembla donar suport a l’ampliació de la política de cessions del museu parisenc, ja que l’augment generalitzat dels préstecs d’obres d’art entre els diferents centres ha de permetre una internacionalització de les col·leccions i un acostament més senzill al públic d’arreu del planeta.

És clar que tot això són sobretot bones paraules. Perquè la realitat dels fets és que aquesta nova política de cessions del Louvre, tant discutida a França, ve motivada fonamentalment pels sucosos beneficis econòmics que el ministeri de cultura gal obtindrà de l’acord.

2007-01-16T17:18:00.000+01:00

Barceló a la catedral

La capella de sant Pere de la catedral de Mallorca és a punt d’estar enllestida del tot, després que s’hagi pràcticament acabat la instal·lació dels vitralls (Diari de Balears). La capella, decorada per Miquel Barceló, s’obrirà al públic el proper 2 de febrer i permetrà de contemplar un particular acostament entre la bellíssima fàbrica gòtica i el personal univers icònic del pintor mallorquí.

2007-01-15T09:53:00.000+01:00

Menys titulacions...

Recomano l’interessant article “Reordenar l’activitat del professorat universitari?” al bloc de l’Enric Canela, catedràtic de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona. Canela parla de la suposada supressió d’algunes titulacions universitàries a causa de la poca demanda, i com això podria comportar segons el Govern que una part de l’antic personal docent es dediqués de manera exclusiva a la recerca.

Aquesta disminució de titulacions no ha d’afectar els (exitosos pel què fa a la demanda) departaments d’Art de les facultats catalanes, malgrat la polèmica que va generar fa un parell d’anys un més o menys informe vinculat al Consejo de Coordinación Universitaria que advocava per la desaparició d’aquesta i altres carreres de l’àmbit de les humanitats.

2007-01-14T18:44:00.000+01:00

El “Louvre de la sorra” i la polèmica museològica a França

A la veïna République hi ha una considerable polèmica museològica després que el desembre passat el museu del Louvre signés un acord de col·laboració amb les autoritats dels Emirats Àrabs Units per tal de crear un museu d’art a la capital d’aquest país del golf Pèrsic, Abu Dhabi. Un museu que sembla que fins i tot podria dur la “marca” Louvre, si més no durant primers anys de vida: le Louvre des sables, li diuen de moment els francesos, sempre tant lírics.

El nucli de la polèmica es troba en la política de cessions del Louvre parisenc, que prestaria al nou centre aràbic unes 300 peces pròpies. Aquestes cessions podrien limitar-se a períodes curts de temps (tres mesos) o tot al contrari allargar-se durant un màxim de deu anys. Cal dir però que la contrapartida és veritablement sucosa, perquè el govern de l’Elisi rebria a canvi una quantitat pròxima als 700 milions d’euros, que anirien íntegrament a la Direction des Musées de France (DMF); repercutirien, per tant, en tota la xarxa de museus de l’estat.

Bona part del sector cultural s’ha posicionat contra del què es considera una política excessivament comercial del Louvre. Un article de premsa aparegut el 13 de desembre a Le Monde, “Les musées ne sont pas à vendre”, va obrir la discussió pública reprovant aquesta nova política del museu parisenc, que ja va començar amb el préstec de 185 grans obres al High Museum d'Atlanta, durant 11 mesos i a canvi de 13 milions d’euros. L’article va signat per Françoise Cachin (directora honorària dels Musées de France), Jean Clair (escriptora i exdirectora del Museu Picasso de París) i Roland Recht (professor al Collège de France), i ha rebut ja nombrosos mostres de suport, canalitzat entre d’altres pel reconegut web La Tribune de l’Art, al qual podeu accedir per anar veient com evoluciona el debat.

Podeu llegir a continuació l’article de Le Monde, que reprodueixo directament aquí (via bloc Una temporada en el infierno) pels que no sou/som abonats al diari gal.

“Jusqu’à présent, le monde des musées français était envié pour l’exceptionnel soutien dont il bénéficie de la part de l’Etat et des municipalités. Il l’était par exemple aux Etats-Unis, où un seul musée est national, celui de Washington. Tous les autres dépendent majoritairement de l’argent privé.

Bien sûr les musées français savaient obtenir occasionnellement une aide provenant du mécénat privé, en particulier pour les expositions plus prestigieuses ; et il faut saluer cette nouvelle loi qui propose de fortes exemptions fiscales aux entreprises et personnes privées qui donnent des oeuvres d’art importantes, ou de l’argent pour les acquérir. Nous avons aussi souvent, en échange de mécénat, organisé pour le Japon ou Taïwan, pays pauvres en art occidental, des expositions à caractère scientifique, conçues par les conservateurs français.

Pourtant, hormis le Musée Guggenheim de New York, qui fut le désastreux pionnier de l’exportation payante de ses collections dans le monde entier, et se vante d’être un “entertainment business”, l’éthique des musées outre-Atlantique et du reste de l’Europe demeure jusqu’à présent irréprochable, mettant au premier plan les devoirs concernant les collections, la recherche, leur enrichissement, le travail scientifique des conservateurs, le rôle éducatif de l’institution, le respect du public, bref, les codes déontologiques des musées publiés par l’ICOM (Conseil international des musées).

Philippe de Montebello, directeur du Metropolitan Museum de New York, avait déjà, en septembre 2003, lancé un avertissement sévère sur la commercialisation effrénée du patrimoine public, en particulier par le système des “loan fees” (prêts payants) d’oeuvres et la tendance de certains musées à s’orienter vers les “marchés culturels” et les “parcs de loisirs”. Ils risquent, avait-il ajouté, “d’y perdre leur âme”.

Aujourd’hui, avec l’exemple de l’opération du Louvre à Atlanta, où des tableaux qui comptent parmi les plus grands chefs-d’oeuvre des collections comme le Et in Arcadia Ego de Poussin, le Baldassare Castiglione de Raphaël ou Le Jeune Mendiant de Murillo, ont été déposés dans la riche cité du Coca-Cola, pour un an ou trois mois, selon les oeuvres, en échange de 13 millions d’euros.

Nous ne méprisons ni l’argent, ni le mécénat, ni l’Amérique, comme l’on risque très rapidement de nous en accuser ! Mais tout cela peut nous entraîner dans une déviance que nul ne pourra bientôt plus limiter. Sur le plan moral, l’utilisation commerciale et médiatique des chefs-d’oeuvre du patrimoine national, fondements de l’histoire de notre culture et que la République se doit de montrer et de préserver pour les générations futures, ne peut que choquer. Et puis pourquoi les sept millions de visiteurs annuels du Louvre, payants pour la grande majorité, devraient-ils être privés de ces oeuvres si longtemps ? Il est facile et injuste de mépriser un public à cause de son engouement monomaniaque pour La Joconde. Nombreux, fort heureusement, sont ceux qui vont découvrir autre chose.

La permanence de certains chefs-d’oeuvre qui forment les collections d’un musée est une exigence que peut avoir tout visiteur. La quête de manne financière à laquelle pousse le nouveau statut des grands musées français peut expliquer certaines dérives, mais, fort heureusement, tous n’y cèdent pas.

Le pire est encore à venir. L’exemple actuel d’Abou Dhabi est alarmant. Ce pays d’à peine 700 000 habitants se propose de construire, dans un site touristique et balnéaire afin d’en augmenter l’attractivité, quatre musées, dont un inévitable Guggenheim, et un “français”, portant la griffe “Louvre”, mais obligeant à des prêts à long terme tous nos grands musées, dont les responsables n’auront plus leur mot à dire. Ce sont nos responsables politiques qui sont allés offrir ce cadeau royal et diplomatique. Contre près de 1 milliard d’euros… N’est-ce pas cela “vendre son âme” ?

Et qu’en est-il des intérêts réciproques avec la Chine ou l’Inde ? Une annexe du Musée national d’art moderne à Shanghaï semble être envisagée, alors que l’espace actuel du musée dans Beaubourg interdit de déployer ses collections, pour la plupart en réserve, qui feraient de lui, s’il y avait à Paris l’espace qu’elles méritent, l’un des deux plus beaux et des plus grands musées d’art moderne du monde, avec le MOMA de New York.

L’ensemble des grands musées français et européens ont résisté à ces expansions ou locations commerciales et médiatiques et les désapprouvent. Tout comme s’y opposent la plupart des conservateurs français, contraints à un devoir de réserve contestable sur des sujets qui sont pourtant l’essence de leur métier. Bien sûr, il faut prêter des oeuvres d’art si leur état le permet et si leur sécurité est garantie, mais gratuitement, et dans le cadre de manifestations qui apportent une contribution à la connaissance et à l’histoire de l’art. C’était, jusqu’à présent, un impératif moral et scientifique.

Selon quel principe, soucieux de la conservation et de la mise en valeur des collections patrimoniales, devrait-on utiliser les oeuvres d’art comme des monnaies d’échange ? Les enjeux politiques et diplomatiques doivent-ils primer sur toute autre considération et entraîner des dépôts payants d’oeuvres essentielles au patrimoine d’un pays ? Serions-nous le seul pays d’Europe à l’envisager ? Et imiter les locations de l’Ermitage de Saint-Pétersbourg à Las Vegas par exemple, pour pouvoir payer ses employés ?

Qu’avons-nous en France de mieux à offrir que nos trésors d’art, qui attirent chaque année une grande partie des 76 millions de touristes, les plus nombreux du monde ? Que l’on puisse rêver d’un monde où circuleraient librement les hommes et les biens de consommation est légitime. Mais les objets du patrimoine ne sont pas des biens de consommation, et préserver leur avenir, c’est garantir, pour demain, leur valeur universelle.”

Una polèmica ben interessant que posa de relleu la crisi d’identitat dels grans museus, quelcom que s’esdevé arreu del món i que planteja la disjuntiva de continuar el camí de popularització i obertura començat amb la gran renovació conceptual dels anys setanta del segle xx, assumint fins i tot estàndards de gestió empresarial, o bé de moderar aquesta política per a reconvertir els museus no solament en institucions generadores de beneficis econòmics i turístics, sinó també en centres d’investigació i recerca cultural.

2007-01-14T17:41:00.001+01:00

Presentació del llibre L'Opus Dei enfronta Aragó amb Catalunya

Dimecres dia 17 de gener es presenta a Barcelona el llibre L'Opus Dei enfronta Aragó amb Catalunya. Tal i com ja vam comentar (aquí) el llibre és un recull de textos de diversos autors al voltant del tema de la segregació parroquial del territori de la Franja de Ponent, que després de mil anys d’història lligat a la diòcesi de Lleida va ser annexionat al bisbat de Barbastre l’any 1995, fonamentalment gràcies a la pressió de l’Opus Dei. El llibre tracta també de la polèmica sobre l’art sacre del Museu de Lleida comarcal i diocesà, i de la (insòlita i perversa) demanda aragonesa de traslladar les peces originàries de la Franja a un presumpte nou museu a Barbastre mateix.

El llibre ja va ser presentat a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a Lleida, el 19 de desembre. Dimecres vinent bona part dels seus autors seran a la presentació barcelonina, que es farà a l’Ateneu Barcelonès (Canuda, nº 6) a dos quarts de vuit del vespre.

2007-01-13T20:47:00.000+01:00

Xifres rècord al MNAC

El Museu Nacional d’Art de Catalunya va superar durant el 2006 el milió de visitants (Vilaweb). Concretament la xifra de visites registrades és de 1.068.814, la qual cosa suposa un increment del 39% respecte l’any anterior, tot un èxit de la política d’atracció de públic que du a terme el museu des de l’obertura dels espais permanents per a les col·leccions d’art modern i contemporani.

De fet el progressiu augment de les visites del MNAC va iniciar-se ja l’any 2005, quan les visites van augmentar en un 91% respecte l’any anterior. Entre les causes d’aquest increment cal comptar precisament l’obertura dels nous espais expositius, així com l’èxit inqüestionable d’algunes exposicions temporals, i potser també la considerable inversió en publicitat i difusió pública.

La notícia és aparentment positiva, encara que el model d’extrema popularització dels centres museístics té aspectes francament discutibles (algun dia hi entrarem) i que no sempre la massiva assistència pressuposa la presentació d’exposicions de gran nivell. En aquest sentit, algunes de les mostres temporals de l’any passat no eren especialment brillants. La de Caravaggio (octubre 2005-gener 2006) era francament pobra en pintures de l’autor-reclam. A la de cubisme de la col·lecció de Telefònica (desembre 2005-maig 2006) hi mancaven també les obres fonamentals d’aquest moviment d’avantguarda.

En qualsevol cas, aquí pensem que el MNAC ha de convertir-se en una referència no només expositiva sinó també de recerca i d’investigació sobre la història artística del nostre país, una funció ineludible per un centre públic de la seva (indiscutible) categoria.

2007-01-13T13:31:00.001+01:00

Un nou museu per a les escultures de l’Acròpolis

A Atenes han començat els preparatius per al procés de trasllat de la ingent quantitat d’escultures de l’Acròpolis cap a un nou museu que ha d’obrir al públic a finals de 2007 (Artinfo). Aquestes peces, entre les quals hi ha nombroses fragments dels frisos del Partenó així com les cariàtides de, fins ara es guardaven en un petit museu situat a l’Acròpolis mateix, originari del segle xix.

La creació del flamant Nou Museu de l’Acròpolis ha de relacionar-se també amb la incansable (però discutida) voluntat dels successius governs grecs de reclamar els celebèrrims Elgin Marbles al Museu Britànic de Londres, que com és sabut Grècia considera indegudament apropiats per l’ambaixador lord Elgin en temps de l’imperi otomà. Una polèmica certament complexa, aquesta, que no sembla que hagi de resoldre’s en els pròxims temps, sobretot perquè l’administració anglesa sembla més aviat reàcia a la devolució d’un dels conjunts estrella del British.

2007-01-13T12:06:00.000+01:00

Els millors departamants d’art dels EUA

Veiem a Art History Newsletter la classificació jerarquitzada dels departaments d’història de l’art de les universitats nord-americanes. Aquest tipus de classificacions, la metodologia de les quals sempre és discutible, es fan a partir del nombre i del valor de les publicacions dels membres de cada departament, així com amb d’altres dades objectivables (nombre de citacions, premis i reconeixements, subvencions i beques). Segons els últims índexs, els deu millors departaments d’història de l’art als Estats Units són:

1) John Hopkins University (Baltimore)
2) New York University
3) University of Illinois at Urbana-Champaign
4) Yale
5) UC Berkeley
6) University of Chicago
7) UCLA
8) University of Maryland at College Park
9) CUNY Graduate Center
10) Stanford

De manera que si voleu anar a fer el doctorat o un post-doc a Amèrica, aquests haurien de ser, en principi, els llocs més adequats.

2007-01-13T10:33:00.000+01:00

Anuario de Estudios Medievales (nou número)

Ha sortit el número 36/2 de la revista Anuario de Estudios Medievales, que edita la Institució Milà i Fontanals, del CSIC. Destaquem-ne dos articles. El primer, “Ebdomanari versus canonici: gli istituti clericali, il potere ecclesiale e la topografia medievale del complesso episcopale di Napoli” és un estudi de Vinni Lucherini sobre l’origen de les dues congregacions de la catedral de Nàpols, a partir de la revisió de documentació d’entre els segles XI i XV.

El segon article d’interès per a la història de l’art medieval, aquesta vegada a Catalunya, és obra de Miquel Raufast Chico i tracta de l’artesanat barceloní a partir de l’estudi de les entrades reials: “E vingueren los officis e confraries ab llurs entremeses e balls": Una aproximación al estamento artesanal en la Barcelona bajomedieval, a partir del estudio de las ceremonias de entrada real”.

2007-01-12T17:57:00.000+01:00

Antològica de Modest Cuixart a Terrassa

A la Sala Muncunill de Terrassa s’inaugura avui una exposició d’una cinquantena d’obres de Cuixart, amb el títol de “Modest Cuixart, enigmes amb bisturí”. Es podrà veure fins al 9 de febrer. Vegeu la notícia a elDebat.cat.

2007-01-12T14:15:00.000+01:00

La recerca en història de l’art

A la Universitat Autònoma se celebra entre desembre i febrer el Fòrum de la Recerca 2006, cicle de ponències, taules rodones i altres activitats enfocades a la discussió i a la publicitació de la recerca que es du a terme a la institució. El proper dia 17 de gener hi ha la conferència “Recerca i tecnologia a Catalunya”, impartida pel catedràtic d’Economia de la UPF Andreu Mas Colell, exconseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI).

Aquests Fòrums de Recerca (llegiu-ne la presentació aquí) se celebren des de fa anys, i no cal dir que tenen un notable interès per constatar l’evolució de la investigació científica. Hi ha tanmateix quelcom de preocupant, i és la pràctica absència de la recerca en humanitats. Que som el germà pobre de la investigació (a la universitat i a l’administració, i a tot arreu) és cosa sabuda, però potser hauríem de fer sentir més la nostra veu, d’enfortir el caràcter públic (i la difusió) de les disciplines humanístiques, que avui, reconeixem-ho, més aviat tenen tendència a recloure’s en els seus respectius petits móns íntims.

El reconeixement generalitzat de la recerca humanística, i concretament de la recerca en història de l’art, ha de passar en primer lloc per una accentuació de la voluntat científica dels investigadors. Cal creure molt més profundament en la nostra disciplina, i també en la nostra capacitat com a investigadors. En la nostra importància. I una vegada assolit aquest auto-reconeixement, el què cal és treballar per enfortir les eines i els instruments de la recerca, evolucionar metodològicament, crear grups de treball col·lectiu molt més units i interdependents que els que tenim ara. Comunicar-nos més i millor entre nosaltres i amb la resta del món universitari. I aprendre, molt, de les disciplines científiques i dels seus esforços (tot sovint exitosos) per avançar cap al futur

Hem de decidir, doncs si volem continuar sent aquest germà pobre o si volem (a la Universitat Autònoma i a les altres universitats catalanes) que les humanitats siguin considerades, com passa als països civilitzats, també una necessitat bàsica per al futur, per al món dels nostres fills.

2007-01-11T18:33:00.000+01:00

Atlas universitari

En l’àmbit universitari la notícia del dia és la publicació d’un Atlas Digital de la España universitaria, elaborat per la Universitat de Cantàbria i que es va presentar a Madrid ahir dimecres. Entre el més destacat de l’informe hi ha la relació de carreres que tenen una excessiva oferta de places, entre les quals Física, Química, Dret (!) o Geografia. No apareix en el grup, com és evident, la carrera d’història de l’art, que almenys a Catalunya gaudeix d’una salut excel·lent... si més no en matèria de matriculacions.

A Catalunya les competències són de la Generalitat, i ja veurem com s’encara des de la (discutida) macroconselleria d'Innovació, Universitats i Empresa que presideix el republicà Josep Huguet una possible reducció del nombre de carreres per tal d’acomodar l’oferta i la demanda de places. Diuen que hi ajudarà el procés de Bolonya, que advoca també per una menor especialització de les titulacions.

2007-01-11T17:58:00.001+01:00

La Batalla d’Anghiari de Leonardo

Una curiosa notícia sobre Leonardo da Vinci (Reuters). El ministeri de cultura italià ha autoritzat l’exploració de la part posterior d’un mur de l’ajuntament de Florència per veure si s’hi conserva la famosíssima Batalla d’Anghiari de Leonardo, obra que es creia perduda o destruïda però que segons una teoria podria trobar-se encara amagada en una paret del palazzo Vecchio florentí.

Es tracta de l’obra que Leonardo realitzà per a la Signoria florentina a partir del 1504, ruvalitzant amb una altra batalla, la de Cascina, pintada per Miquel Àngel; l'estada a Florència de tots dos, així com del jove Rafael, marca un dels moments simbòlicament claus de l'alt renaixement italià. Avui l’entusiasme per Leonardo ha reviscolat gràcies als best-sellers, i sembla que aquesta moda leonardesca ha permès trobar suport econòmic per a la recerca.

Si us interessa el tema, podeu llegir un complet article de Diego Suárez Quevedo: “Leonardo, Miguel Ángel y Rafael, 1504. Hitos de la Historia del Arte quinientos años después” (pdf).

2007-01-11T17:38:00.000+01:00

Cicle de conferències al MNAC

L’exposició d’obres procedents del Metropolitan de Nova York al Museu Nacional d’Art de Catalunya (fins al 4 de març) serà complementada per un cicle de conferències al voltant d’alguna de les pintures de la mostra. Sota el títol genèric de “A l’entorn dels grans mestres de la pintura europea” el cicle començarà el 23 de gener i comptarà amb la participació d’especialistes com Joan Ramon Triadó, Miquel Molins o Bonaventura Bassegoda, entre d’altres. Cada dimarts i dijous, una conferència. Vegeu tot el programa al web del MNAC.

2007-01-11T09:39:00.001+01:00

Notícies

L’ajuntament de Figueres es proposa d’ampliar el Teatre-Museu Dalí (Avui). Pretén adquirir la casa Bech, situada al costat de l’edifici del museu, per tal d’augmentar la capacitat expositiva del centre i permetre així l’accés a un major nombre de públic.

El publicista Lluís Bassat vol crear un museu d’art contemporani a Sant Andreu de Llavaneres (El Punt). El fons del museu seria format per la pròpia col·lecció de Bassat, centrada en la pintura contemporània catalana, i l’edifici es construiria en uns terrenys municipals pròxims a la sortida de l’autopista. La proposta té el suport de la coalició que governa l’ajuntament de la població (PP-PSC), però topa amb l’oposició de la resta de grups del consistori que consideren poc adequada la utilització de sòl públic.

No deixeu de consultar el bloc Art Neutre, cada dia amb notícies interessants sobre el món de l’art. Avui parlen de l’obertura al públic del Centre d'Interpretació Arqueològica Espai Santa Caterina, situat al mercat homònim i que pretén explicar l’evolució històrica d’aquesta àrea de la ciutat de Barcelona.

2007-01-11T08:58:00.000+01:00

La Fundació Godia prepara nova seu

La Fundació Godia s’instal·larà en una nova seu a partir del 2008. El nou emplaçament és a la casa Garriga Nogués (c/ Diputació, nº 250), on ja han començat les obres de reforma i adequació sota la direcció de l’arquitecte Jordi Garcés. Amb el trasllat la fundació guanyarà espai expositiu, fins a 500 metres quadrats per a la mostra permanent i uns 250 per les exposicions temporals.

La setmana passada va tancar la magnífica exposició dels fons medievals del museu, comissariada per Joaquín Yarza. Les dues exposicions previstes per al 2007, encara a la seu del carrer València, giren a l’entorn de la pintura contemporània. La primera obrirà el mes de març amb el títol: “De Fortuny a Barceló. Col·leccionisme de la generació de Francisco Godia”. La segona, a l’octubre, es dedicarà en exclusiva a l’artista mallorquí: “Miquel Barceló en les col·leccions privades”.

2007-01-10T09:04:00.000+01:00

Art de la Franja: un llibre necessari

De la polèmica sobre l’art de la Franja més aviat se’n parla poc. Perquè interessa poc als polítics catalans. És curiós, la defensa del patrimoni artístic català no interessa als polítics catalans. Només el bisbe de Lleida, Jaume Ciuraneta, s’ha oposat amb fermesa i des del principi a la possibilitat que les obres d’art de les parròquies de la Franja contingudes en el fons del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal siguin traslladades a Barbastre. Aquesta és la voluntat de l’església aragonesa i del govern autonòmic de l’Aragó, amb el beneplàcit del Vaticà i la mà fosca de l’Opus Dei al darrera.

El fons de la qüestió es troba naturalment en la segregació de les parròquies de la Franja de Ponent, que el 1995 van passar de la diòcesi lleidatana, on eren des de nou cents anys enrera (aviat s’és dit) a la de Barbastre, per obra i gràcia de (sant) Josemaría Escrivà de Balaguer i els seus acòlits. Com que des d’aleshores les parròquies formen part d’un bisbat aragonès, les obres d’art que procedeixen d’aquestes belles terres de Ponent haurien de “retornar”, diuen, a l’Aragó. La fal·làcia és enorme, primer perquè la segregació parroquial ja va ser un atemptat contra tots els drets històrics i lingüístics de la població de la Franja (territori que només pertany definitivament a l’Aragó, per cert, des de la divisió provincial del 1833), i segon perquè aquestes obres d’art foren majoritàriament comprades (!) i després restaurades i mantingudes pel bisbat lleidatà.

De manera que no valen aquí comparacions amb el tema dels papers de Salamanca. Si les obres pertanyien a terres de la diòcesi lleidatana, i a més foren comprades a les parròquies pel propi bisbat, ja poden reclamar els aragonesos (no és pas a la Franja mateix, on hi ha les reclamacions) i ja poden dir missa al Vaticà. La propietat de les peces és catalana, i ves per on en aquest país nostre tenim una llei del patrimoni que permet al govern de la Generalitat negar-se legalment a la suposada devolució (que en realitat seria una simple donació).

De tot això, i de molt més, en parla un interessant llibre editat el desembre passat: L’Opus Dei enfronta Catalunya amb l’Aragó. L’art sacre de Lleida en joc (Llibres de l’Índex, 2006). Obra col·lectiva, hi participen Anscari Maria Mundó, Guillem Chacón, Josep Maria Prim i Serentill, Marta Canales, Montserrat Macià i Gou (directora del museu diocesà de Lleida) i Ramon Sistac. La lectura dels diversos estudis és apassionant, i gairebé diria que necessària per a conèixer aquest intent de disgregar el patrimoni artístic de Catalunya rera el qual apareix la maquinària enorme de l’Opus Dei. Una maquinària que fins i tot va pretendre, a mitjans anys seixanta, desvincular de Catalunya tota la província lleidatana per a integrar-la a l’Aragó.

Tot és política, doncs. Potser el què més ens sorprèn és la lamentable indolència que han mostrat respecte a tot aquest afer els polítics del país. Temps hi ha encara, tanmateix, per a resoldre favorablement la situació.

2007-01-09T14:22:00.000+01:00

Art digital

La mediateca del CaixaFòrum inaugura a partir del 13 de gener una programació especialitzada en art digital, les activitats de la qual es duran a terme els dissabtes, dia en què l’horari d’obertura del centre s’ampliarà fins a les 10 del vespre. Sota el nom dels I-Dissabtes CXF, aquesta programació inclou manifestacions artístiques contemporànies: art multimèdia, mail-art, sessions de cinema i dj’s, dansa, vídeo, etc.

Per a més informació podeu consultar el web del CaixaFòrum, així com llegir la notícia apareguda diumenge a El Punt, i ahir dilluns al bloc ArtNeutre.

2007-01-09T10:19:00.000+01:00

Cursos a la Societat Catalana de Genealogia

M’acaba d’arribar el programa dels cursos que organitza cada any la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària (SCGHSVN). Diria que són més o menys els cursos habituals: Genealogia, Heràldica, Vexil·lologia, Paleografia (I i II) i Llatí tardà i medieval (I i II), a més del curs “La informàtica al servei de la Genealogia: el GDS”, que em sembla que és una novetat.

Aquests cursos es fan a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya (a Sant Cugat) i resulten força bé de preu (entre 40 i 55 euros). Permeten endinsar-se en disciplines que són tangencials a la història de l’art però que sovint poden ésser molt útils per a la investigació. Si en voleu més informació, consulteu el web de la SCGHSVN.

2007-01-09T09:48:00.000+01:00

Marcel Durliat

Dissabte passat va conèixer-se la mort del gran historiador de l’art medievalista Marcel Durliat, als 89 anys (podeu llegir la notícia a Vilaweb, així com el comentari de Xavier Barral al diari Avui). Catedràtic a la universitat de Tolosa de Llenguadoc, Durliat formà part de la nòmina d’historiadors de la vella Occitània que s’interessaren pel passat medieval de Catalunya, i que treballaren amb gran energia per a conèixer el passat artístic del nostre país, que va acabar essent també una mica el seu.

La bibliografia de Durliat és immensa, sempre de molt alta qualitat i generalment dedicada al romànic, amb especial atenció als territoris del Llenguadoc i Catalunya. Especialista en l’arquitectura i en l’art del Rosselló medieval, va ser l’autor del volum corresponent a aquest comtat de la coneguda col·lecció de Zodiaque (Roussillon roman, 1958), i entre moltes d’altres publicacions sobre Catalunya, potser pot ésser destacat l’excel·lent estudi de 1988 Existeix un art romànic català? Reflexions sobre l'arquitectura catalana del segle XI, que va renovar notablement la visió de l’arquitectura romànica del nostre país.

Durliat fou també fundador i un dels principals impulsors de les Jornades d'Estudis Romànics de Sant Miquel de Cuixà, que continuen celebrant-se amb èxit cada estiu. I a la vil·la de Moissac, seu de la cèlebre abadia, funciona des de 1993 un Centre d’Art Roman que porta el seu nom i que es dedica principalment a la pintura i a la il·luminació.

2007-01-08T18:15:00.000+01:00

Obro avui aquest bloc especialitzat en història de l'art, amb la pretensió que esdevingui un (modest) punt de trobada per als interessats en la matèria, siguin o no vinculats a la universitat o al món de la recerca. Des d'ara, procuraré anar incorporant totes aquelles notícies relacionades amb la investigació i en general amb l'àmbit artístic. A veure com ho fem funcionar.