tag:blogger.com,1999:blog-79461687315046814432024-02-20T23:19:43.426+01:00Històries de l'artBloc especialitzat en història de l'art: notícies, comentaris, exposicions, patrimoni, legislació, recerca, universitat, recursos.Unknownnoreply@blogger.comBlogger77125tag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-52702678722870576182007-03-01T12:39:00.001+01:002007-03-01T12:39:28.622+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Aturada (repensament)<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>La manca de temps per a dedicar al bloc, malgrat l’inicial entusiasme, em condueix a fer un petit <span style="font-style: italic;">stop </span>i replantejar-me el projecte. Hi reflexionaré, i potser repensaré alguns dels seus objectius.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Fins ben aviat!</span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-44326153406819643242007-02-28T16:17:00.000+01:002007-02-28T16:18:24.375+01:00<p class="MsoNormal"><b style="">Simposi “Las relaciones entre los reyes hispanos y las cortes europeas en <st1:personname productid="la Baja Edad" st="on"><st1:personname productid="la Baja" st="on">la Baja</st1:PersonName> Edad</st1:PersonName> Media. El intercambio artístico”<o:p></o:p></b><br /><o:p><br /> </o:p>El mes de setembre proper se celebra a León un simposi internacional dedicat als intercanvis artístics entre les corts hispàniques i europees durant <st1:personname productid="la Baixa Edat" st="on">la Baixa Edat</st1:PersonName> mitjana. Organitzat per la universitat lleonesa, tindrà lloc exactament entre els dies 27 i 29 de setembre, i ja s’ha fet pública una primera versió del cartell de conferenciants. Consten com a tals: José Manuel Nieto Soria, Fabienne Joubert, Javier Martínez de Aguirre, Francesca Español, Fernando Gómez Redondo, José Custodio Viera da Silva i Rafael López Guzmán. La conferència de clausura serà a càrrec de Didier Martens.</p> <p class="MsoNormal">La inscripció per al simposi costa 40 o 70 euros segons si s’hi inclou, o no, el dret a rebre les actes que es publicaran posteriorment. Més interessant encara és la possibilitat de presentar una comunicació, per a la qual cosa el termini de presentació de propostes no s’acaba fins al 30 de maig. Per a més informació, contacteu amb María Pellón via correu electrònic: <a href="mailto:m.pell%C3%B3n@unileon.es">m.pellón@unileon.es</a>.</p> <p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-85276389899390167552007-02-19T10:50:00.000+01:002007-02-19T10:51:32.802+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Tribuna d’Arqueologia (nou número)<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>Ha sortit el darrer número de la revista <span style="font-style: italic;">Tribuna d’Arqueologia</span>, que edita el Departament de Cultura de la Generalitat. Correspon als anys 2004-2005, però va amb data de publicació de 2006. Entre els articles, tots ells relacionats amb l’activitat arqueològica duta a terme en els últims anys a Catalunya, destaca des de l’òptica artística el text que signa Carme Subiranas sobre “L'excavació arqueològica a la plaça de la catedral de Vic (Osona): l’església de Santa Maria la Rodona”. Després de la troballa dels fonaments d’aquest doble temple circular vinculat a la seu vigatana, finalment es publiquen els resultats de l’excavació duta a terme fa un parell o tres d’anys. Publicació oportuna, perquè les restes descobertes han estat finalment amagades de nou sota l’asfalt de la plaça, i així la ciutat dels sants perd el record arqueològic d’una de les esglésies que n’havien estat més emblemàtiques.<o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-80777700467214274292007-02-16T10:24:00.001+01:002007-02-16T10:33:02.378+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Revistes electròniques<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Les revistes acadèmiques en format electrònic sembla que comencen a tenir un cert pes, i a no ser menystingudes per l’accessibilitat dels seus serveis. Fins fa poc encara semblava que una revista d’accés lliure havia de tenir </span><span lang="CA">necessàriament menys </span><span lang="CA">prestigi que una publicació d’aquelles pràcticament introbables, que només els quatre arxivers experts saben on s’amaguen. Tot plegat una mica absurd, més encara si pensem que les revistes científiques estan pràcticament totes digitalitzades i la cerca bibliogràfica dels investigadors es realitza quasi exclusivament a la xarxa.<br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">La qüestió és que ja hi ha diverses revistes d’història de l’art que no es publiquen en format tradicional sinó que són consultables exclusivament per internet. Bona part d’elles, a més, periòdicament demanen articles als investigadors, i per tant només cal estar una mica atent als “call for papers” corresponents per poder-hi enviar alguna cosa i ser tots una mica més feliços. A <i style="">Histories de l’art</i> mirarem d’estar informats sobre tota aquesta qüestió, i esperem per a d’aquí a poc temps poder informar d’algunes novetats. Mentrestant, us proposem a continuació algunes revistes electròniques que hem anat coneixent, especialitzades o que almenys inclouen estudis sobre temes artístics:</span></p> <p class="MsoNormal"><i style=""><span lang="CA">>Digital Medievalist</span></i><span lang="CA"> (ús dels mitjans digitals per a l’estudi de la cultura medieval).</span><br /><i style=""><span lang="CA">>The Journal of the Holy Roman Empire</span></i><span style="" lang="CA"> (estudis sobre el Sacre Imperi romano-germànic)<o:p></o:p><br />><i style="">Hortulus: The Online Graduate Journal of Medieval Studies</i> (revista interdisciplinària)<o:p></o:p><br />><i style="">Peregrinations</i> (relacions entre les arts i les peregrinacions)<br />><i style="">Ni<span style="">neteenth-Century Art Worldwide</span></i><span style=""> (arts visuals al segle <span style="font-variant: small-caps;">xix</span>) <o:p></o:p></span><br />><i>Images Re-vues</i> (recerques al voltant de la imatge)<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Hem incorporat els enllaços a aquestes revistes en un nou espai de la columna de la dreta, que intentarem anar ampliant amb el temps. Recalquem que només hi tenen cabuda les revistes electròniques, no pas aquelles que permeten l’accés on-line als seus continguts però que funcionen bàsicament a partir del format paper.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-27708580671839857542007-02-16T09:33:00.001+01:002007-02-16T09:34:21.034+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Arco 2007<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>Aquesta setmana a Madrid se celebra la fira d’art contemporani <a href="http://www.ifema.es/ferias/arco/default.html">Arco</a>, que en els darrers anys obté un suport polític i mediàtic francament aclaparador. Arco per tot arreu. La <i style="">villa y corte</i> sembla que s’ha volgut modernitzar una miqueta, i com que els calés són allà (també els <i style="">nostres</i> calés, de fet), s’han muntat una fira per <i style="">todo lo alto</i> i tots ben contents i vinga a sortir a la tele i a presentar l’esdeveniment com un punt i a part en l’agenda internacional dels col·leccionistes d’art. Una mica artificial, tot plegat, sembla.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La fira es va inaugurar ahir i és oberta fins dilluns vinent. Com sempre, s’hi combina la presentació de peces de les avantguardes clàssiques amb l’habitual repertori de novetats, no sempre especialment lluïdes. Pel què sembla, la pintura de Francis Bacon és capdavantera en qüestió de preus. Cosa que no té la més mínima importància, és clar, però que destaquen tots els suposats cronistes artístics dels mitjans de comunicació. </span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">A nosaltres la veritat és que Arco ens provoca, sobretot, mandra.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-15654475576805855392007-02-16T09:00:00.001+01:002007-02-16T09:01:31.518+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><i style=""><span lang="CA">Journées Romanes</span></i><span lang="CA"> a Cuixà 2007<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>Aquest estiu les <i style="">Journées Romanes</i> de Sant Miquel de Cuixà porten per títol “Les survivances antiques dans l’art roman”<span class="quote"> i es dedicaran doncs a l’anàlisi de l’herència de l’art i de l’arquitectura de l’Antiguitat en l’època del romànic. Les jornades se celebren entre els dies 6 i 13 de juliol, com sempre al monestir del Conflent, i aquest any s’inclouen visites a Sant Pere de Rodes i al priorat de Marcèvol, així com una ruta pels principals conjunts romànics del Vallespir (els Banys d’Arles, Arles del Tec, Costoja).<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span class="quote"><span lang="CA">La conferència inaugural de les jornades serà oferta</span></span><span class="textebold"><span lang="CA"> per Éliane Vergnolle, i entre els ponents previstos hi haurà </span></span><span lang="CA">Jean-Charles Balty, Manuel Castiñeiras, Andreas Hartmann-Virnich, Géraldine Mallet o Christian Sapin. Podeu trobar més informació al web de l’<a href="http://www.cuxa.org/index.html">Associació Cultural Cuixà</a> (hem de lamentar la manca de versió catalana), tot i que el programa detallat no es publicarà fins d’aquí unes setmanes.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-66118590391625193462007-02-16T08:29:00.000+01:002007-02-16T08:31:02.096+01:00<p style="font-weight: bold;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Crítiques a l’exposició del Hammershøi</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>Després de veure l’exposició del Hammershøi al CCCB (sobre la qual que ja vam parlar <a href="http://historiesdelart.blogspot.com/2007/01/dem-sinaugura-al-centre-de-cultura.html">aquí</a>), constatem les virtuts totes de la pintura del danès, serena, freda, subtilment emotiva, rigorosa. Fantàstica. També constatem els defectes absurds del muntatge expositiu, que no només és pretensiós (com passa tant sovint) sinó que és terriblement condescendent amb l’espectador i a més desvirtua la percepció visual de les pintures, que queden ofegades per l’embolcall, mortes. L’equip d’arquitectes que n’ha estat el responsable (l’estudi RCR: Aranda, Pigem i Vilalta) ha prioritzat l’estructura sobre el contingut, i la cosa queda efectivament molt moderna (un laberint gris, focus lumínics estranys, jerarquització sense motiu dels quadres) però impossibilita el gaudiment de l’esforçat visitant. Per altra banda, la presència del cineasta Dreyer és merament testimonial i no aporta absolutament res. Tot plegat, un autèntic desastre.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Compartim, doncs, la crítica que Claret Serrahima i Òscar Guayabero publicaven diumenge passat al <i style="">Quadern d’art</i> de l’Avui, amb el títol, indicatiu de per on van els trets: “<a href="http://www.avui.cat/cgi-bin/resultat?http://www.avui.cat/avui/diari/07/feb/13/332955.htm">Continent i contingut</a>”. I en recomanem la lectura.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-40630540296441373612007-02-15T20:27:00.002+01:002007-02-15T20:28:07.070+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Setmana de Pedralbes: “Ciència a l’edat mitjana”<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>La XXXV Setmana Internacional d’Estudis Medievals de Pedralbes es dedicarà aquest any a la ciència, i durà per títol: “Ciència a l’edat mitjana. Com s’entenia? Com es vivia?”. L’exitós esdeveniment acadèmic, que organitzen anualment el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma, se celebrarà exactament els dies 27, 28 i 29 de juny, com sempre a les belles dependències gòtiques del monestir de la reina Elisenda. No sabem que de moment s’hagi fet públic el programa i els noms dels conferenciants reunits.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-69503506157166314502007-02-13T16:59:00.000+01:002007-02-13T17:02:05.897+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Els frescos romànics de Santa Coloma d’Andorra<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>La notícia del dia és, naturalment, el retorn dels frescos romànics a l’església de Santa Coloma d’Andorra. L’acord al qual han arribat el govern andorrà, la República Federal d’Alemanya, <span class="subtitol">la comunitat d'hereus del baró Cassel van Doorn i la Fundació Prussiana per al Patrimoni Cultural, permetrà la tornada de les pintures al seu territori d’origen.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span class="subtitol"><span lang="CA">Els frescos foren venuts a la dècada dels anys trenta del segle XX pel bisbat d’Urgell, i acabaren a les mans del col·leccionista belga baró </span></span><span class="text"><span lang="CA">Cassel van Doorn, que residia a la costa blava. Per causa del seu origen hebreu, van Doorn hagué d’exiliar-se durant la segona guerra mundial, i els nazis es feren amb els frescos andorrans i els dugueren a Alemanya, on han restat fins avui. El compromís alemany de restituir les peces d’art espoliades pels nazis als seus legítims propietaris ha permès, tot i que després de llargues vicissituds, <span style=""> </span>l’acord entre els hereus del baró i el Principat, que ha comprat les pintures per 4 milions d’euros, preu que inclou els costos de la important restauració a que foren sotmeses fa una dècada.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El govern andorrà té previst el retorn del frescos per d’aquí a molt poc temps, i sembla que ja al mes d’abril podrien ser exposats en un espai temporal. La seva ubicació definitiva ha de ser el futur museu nacional andorrà. No sabem si s’ha pensat en restituir les pintures al seu emplaçament primigeni, la bella església de Santa Coloma d’Andorra, un edifici amb elements pre-romànics i romànics, que destaca pel seu característic campanar de planta circular. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Per als interessats en les pintures, que daten del segle XII i s’atribueixen a un anònim Mestre de Santa Coloma, recomanem l’excel·lent catàleg de l’exposició <span style=""> </span><i style="">Magister Sancta Columba. La pintura romànica del Mestre de Santa Coloma i la seva època</i> (Viena edicions, 2003).<o:p></o:p></span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-3218894434528757802007-02-13T11:42:00.000+01:002007-02-13T11:44:27.942+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span style="" lang="CA">Congrés</span><span lang="CA">: </span>“Relegados al margen”<o:p></o:p></b></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p> </o:p>D’aquí</span> a unes setmanes se celebra a Madrid un congrés internacional sobre cultura medieval que tracta el tema de la marginalitat i les figures marginals en el context de l’edat mitjana. Sota el títol “Relegados al margen. Marginalidad y espacios marginales en la cultura medieval”, especialistes de diferents camps abordaran aspectes diversos de l’exclusió social en aquest període, així com de la seva representació artística. El congrés, organitzat pel CSIC i dirigit per Luis Caballero Zoreda, Miguel Larrañaga i <span style=""> </span>Wifredo Rincón, tindrà lloc concretament els dies 7,8 i 9 de març al saló d’actes de l’Instituto de Historia (més informació <a href="http://viadrina.euv-frankfurt-o.de/%7Elange/claudio/einladungen/relegados-al-margen.pdf">aquí</a>, en pdf).</p> <p class="MsoNormal">Els conferenciants que tractaran el fenomen artístic són: Ana Belén Muñoz (Pobreza, enfermedad y exclusión en la iconografía bíblica románica), Miguel Larrañaga (Una función ¿marginal? de la imagen románica: la legitimación del poder feudal), Fernando Gutiérrez Baños (Los marginados en la pintura española de estilo gótico lineal: un discurso iconográfico para la afirmación de valores establecidos), Wifredo Rincón (Santidad y caridad en la iconografía medieval), Lucía Lahoz (Marginados y proscritos en la escultura gótica. textos y contextos), David Chao Castro (Iconografía de la marginalidad en el arte peninsular de fines de la Edad Media y comienzos del Renacimiento), Junko Jume (La jerarquización espacial del folio iluminado durante la transición del arte mozárabe al románico), Ana Domínguez R odríguez (los “marginalia” en el primer lapidario de Alfonso X el Sabio), i Patricia Sela del Pozo Coll (Imágenes en las hostias eucarísticas: origen y significación de motivos iconográficos presentes en un medio secundario).</p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-44808968510934774822007-02-11T18:52:00.000+01:002007-02-11T18:53:09.382+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Notícies d’art a la premsa<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>A la premsa dominical d’avui hi ha un parell de reportatges ben interessants. El primer, al setmanari Presència, es refereix a la intervenció que Miquel Barceló acaba d’inaugurar a la catedral de Palma. El text, signat pel periodista Joan Riera, retreu a l’artista la poca visibilitat del caràcter religiós de la decoració ceràmica de la capella de l’Altíssim, així com l’absència de Barceló durant la missa d’inauguració de l’obra. És una crítica legítima, que desborda notòriament el marc estrictament estètic. L’obra de Barceló decora un edifici religiós... o és una obra pensada i projectada només per al turisme? L’article també permet descobrir la manca d’unitat en el sí de l’església mallorquina sobre el projecte, i com d’aquest inevitablement se n’ha acabat apropiant l’administració popular, inauguració amb els reis d’Espanya<span style=""> </span>inclosa, que això sempre permet sortir a les fotos. Sabem també, gràcies al text de Riera, que projecte no neix de l’episcopat mallorquí sinó del mateix pintor de Felanitx, que ho exigí fa uns anys com a contrapartida per acceptar un doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. Política illenca i ambició personal, companys de viatge d’aquesta obra magna de Barceló. Res de gaire sorprenent, però és bo de conèixer el rerafons de totes les històries.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El segon reportatge, a <a href="http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2268818">El Punt</a>, informa del mercat negre d’objectes artístics a Catalunya, i de com el país ha deixat de ser un territori bàsicament espoliat per a convertir-se en espoliador. I Barcelona, diu, és “una capital del tràfic d’art robat”.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-30526260854815607172007-02-09T14:40:00.001+01:002007-02-09T14:43:06.430+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Seminari sobre Joan Miró a la UB<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>El dia 19 de febrer comença a la universitat de Barcelona un seminari sobre la figura de Miró, titulat “Joan Miró en el context internacional”, sota la direcció de la professora Lourdes Cirlot. El seminari, que és obert al públic i gratuït, consta de 10 sessions de dues hores dutes a terme cada tarda de dilluns i de dimecres a la facultat de Geografia i Història (més informació <a href="http://www.ub.edu/facgh/lliure_elec/joan_miro.pdf">aquí</a>, en pdf).</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Els ponents del seminari són Josep Maria Muñoz, Teresa Montaner, Pilar Cabañas, Yves Michaud, Monica Zgustova, Pilar Parcerisas, Lourdes Cirlot, Fèlix Fanes i Rosa Maria Malet. Destaca també com a activitat complementària la taula rodona que se celebrarà el 19 de març al Col·legi d’arquitectes, on els participants (Pere Portabella, Colita, Christian Cirici i Narcís Sellas) recordaran l’acció efímera de l’artista l’any 1969, pintant sobre els plafons de vidre de la mateixa seu del Col·legi.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-68837822770554327142007-02-09T14:25:00.001+01:002007-02-09T14:25:38.657+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Revista de Catalunya (nou número)<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>Al darrer número (223) de la <i style="">Revista de Catalunya</i>, recentment aparegut, hi destaca un article de Francesc X. Puig Rovira sobre “Rafel Sala, pintor (1891-1927)”. Es tracta d’un estudi sobre aquest artista vilanoví, representant de l’avantguardisme de principis de segle XX, impulsor de la revista <i style="">Themis</i> i que formà juntament amb Miró i E.C. Ricart l’anomenada Escola de Vilanova.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">L’any passat ja es va celebrar una mostra de la pintura de Sala al <a href="http://www.victorbalaguer-bmb.org/inici.htm">Museu-Biblioteca Víctor Balaguer</a> de Vilanova, comissariada pel mateix Puig Rovira.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-11535301646805978732007-02-08T20:31:00.000+01:002007-02-08T20:36:18.257+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Les 100 arquitectures més destacades dels EUA (?)<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Per a celebrar el seu centanari, l’<i style=""><a href="http://www.aia150.org/timeline150_template.cfm?pagename=aia150_afa_default">American Institute of Architects</a> </i>ha realitzat una enquesta per a seleccionar els cent edificis més notables dels Estats Units. Els arquitectes de l’associació van fer una primera selecció de 247 obres (les que van ser votades almenys per sis dels associats), sobre les quals es va preguntar després a una mostra de població de gairebé 2000 persones.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Els resultats de l’enquesta, naturalment, tenen més a veure amb la celebritat dels edificis que no pas amb el seu valor històric, monumental o estètic, però la llista no deixa de tenir cert interès, ni que sigui per curiositat. Aquí teniu els 25 primers llocs, que copen curiosament (o no curiosament) edificis simbòlics de Nova York i Washington DC.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">1. Empire State Building (Nova York)<br />2. The White House (Washington)<br />3. Washington National Cathedral (Washington)<br />4. Thomas Jefferson Memorial (Washington)<br />5. Golden Gate Bridge (San Francisco)<br />6. U.S. Capitol (Washington)<br />7. Lincoln Memorial (Washington)<br />8. Biltmore Estate - Vanderbilt Residence (Asheville, N.C.)<br />9. Chrysler Building (Nova York)<br />10. Vietnam Veterans Memorial (Washington)<br />11. St. Patrick’s Cathedral (Nova York)<br />12. Washington Monument (Washington)<br />13. Grand Central Station (Nova York)<br />14. The Gateway Arch (St. Louis)<br />15. Supreme Court of the United States (Washington)<br />16. St. Regis Hotel (Nova York)<br />17. Metropolitan Museum of Art (New York City)<br />18. Hotel Del Coronado (San Diego)<br />19. World Trade Center (Nova York)<br />20. Brooklyn Bridge – (Nova York)<br />21. Philadelphia City Hall (Philadelphia)<br />22. Bellagio Hotal and Casino (Las Vegas)<br />23. Cahedral os St. John the Divine (Nova York)<br />24. Philadelphia Museum of Art (Philadelphia)<br />25. Trinity Church (Boston)</span><span style="" lang="CA"> </span><span style=""><o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-42655630934371912352007-02-08T20:08:00.001+01:002007-02-08T19:44:35.433+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Arqueologia (males notícies)<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>La detenció de més 50 persones relacionades amb l’espoli de jaciments arqueològics del sud de la península ibèrica, posa de manifest que la naturalesa humana és mesquina (què hi farem) i que la protecció del patrimoni històric a l’estat espanyol és encara francament escassa. Lamentable.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">D’altra banda, llegim al <i style="">New York Times</i> que les obres olímpiques a Pequín han motivat la descoberta d’innombrables tresors arqueològics... bona part dels quals acaben arrasats per la necessitat d’edificar ràpidament les infrastructures dels Jocs. Diu que a la Xina, tanmateix, l’arqueologia és una disciplina en auge gràcies, curiosament, a la voraç industrialització del país i a les obres que aquesta comporta. Que la major part de les troballes siguin amagades pels constructors o pel govern, per així no haver d’aturar les obres i estalviar-se costos, és exactament el mateix que ha passat (i que encara passa) a casa nostra.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-55763324436783512772007-02-08T19:44:00.001+01:002007-02-06T21:22:17.057+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Incivisme al pati de la Biblioteca de Catalunya<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>Els que sovint, o més de tant en tant, anem a la Biblioteca de Catalunya, no podem deixar d’estar d’acord amb les queixes de la directora de la institució, Dolors Lamarca, sobre el mal ús del pati de l’antic hospital de la Santa Creu. L’incivisme i el poc respecte per un espai públic que, a més, permet accedir a un dels centres de cultura més importants del país, és veritablement lamentable.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">L’ajuntament de Barcelona hauria de prendre mesures. I si el pati s’ha de tancar, que es tanqui. Però l’ajuntament no farà res. El regidor de Cultura té la poca vergonya de reconèixer que els problemes els causen col·lectius molt diferents, “com ara toxicòmans i pidolaires”, i que no hi ha un “sistema únic per controlar-ho tot”. Benvolgut regidor, és tant senzill com tancar el pati i permetre-hi l’accés només a les persones que l’utilitzaran dignament. Tant senzill com això, senyor regidor.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-27021832705606087832007-02-06T21:07:00.000+01:002007-02-06T21:09:00.734+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Cicle de conferències “Memòria medieval als museus de Barcelona”</span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La Fundació Francisco Godia i la Fundació Amics del MNAC organitzen aquesta primavera un cicle de conferències dedicat a les col·leccions d’arts medievals que guarden els museus de la ciutat comtal. El cicle tindrà lloc cada dimecres de 19 a 21 hores, entre els dies 7 de març i 2 de maig, i costa entre 15 i 20 €.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Les conferències programades es reparteixen entre els diferents museus barcelonins: la Fundació Godia (7-3: Mercè Obón, “L’art medieval en les col·leccions de la Fundació Francisco Godia”), el MNAC (14-3: Manuel Castiñeiras, “Els frontals catalans del 1200, el Mediterrani i Bizanci”), el Museu-Monestir de Pedralbes (21-3: Josefina Planas, “Els llibres de cor del monestir de Santa Maria de Pedralbes”), el Museu del Tèxtil (28-3: Rosa Maria Martín, “Les col·leccions medievals al Museu del Tèxtil i d’Indumentària”), el Museu de Ceràmica (11-4: Maria Antonia Casanovas, “Ceràmica àrab, mudèjar i hispanomoresca”), el Museu Marés (18-4: Sílvia Llonch i Eduard Riu-Barrera, “El Mestre de Cabestany, del Museu Frederic Marés al monestir de Sant Pere de Rodes”), el Museu d’Història de la Ciutat (25-4: Imma Lorés i Carles Mancho, “La decoració dels edificis de Barcelona a l’alta edat mitjana”) i novament el MNAC (2-5: Joan Yeguas, “El col·leccionisme català al voltant del 1500: Lluís Desplà i Miquel Mai”).</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Per a més informació, i per a les inscripcions, podeu dirigir-vos a la Fundació Godia (<a href="mailto:info@fundacionfgodia.org">info@fundacionfgodia.org</a>) o als Amics del MNAC (<a href="mailto:amiocs@mnac.es">amiocs@mnac.es</a>).</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-51991266395211483972007-02-06T20:40:00.000+01:002007-02-06T20:44:16.739+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">“La fortuna d’unes obres: Sant Pere de Rodes, del monestir al museu”<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>És el títol d’una exposició que podeu veure fins al 29 d’abril al Museu Frederic Marés de Barcelona. La mostra recull un notable nombre de peces escultòriques procedents del monestir de Sant Pere de Rodes, reunides en un conjunt unitari que permet una vibrant aproximació a la plàstica romànica del cenobi empordanès. De tot el conjunt exposat destaquen naturalment els fragments de la portada que s’atribueix a l’anomenat mestre de Cabestany, amb el cèlebre relleu de <i style="">L’aparició de Jesús als deixebles</i>, que pertany a les col·leccions del propi Museu Marés i que presideix l’entrada a la sala.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">A més de les escultures, la mostra inclou documentació de les descobertes i els estudis realitzats al monestir del cap de Creus des del segle XIX. Destaquem finalment l’acurat catàleg que s’ha editat com a número 12 de la col·lecció dels Quaderns del Museu Frederic Marés. Amb textos de la directora del centre, Pilar Vélez, de l’arqueòleg Eduard Riu-Barrera, responsable de les darreres campanyes d’excavacions i de la restauració i museïtzació del conjunt, i de Jaime Barrachina, director del Museu del Castell de Peralada.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-90242271220774471402007-02-06T10:49:00.000+01:002007-02-06T10:51:36.262+01:00<p class="MsoNormal"><b style="">“Fire! Jan van der Heyden” al Rijkmuseum<o:p></o:p></b></p> <p class="MsoNormal"><b style=""><o:p> </o:p></b>El Rijkmuseum d’Amsterdam dedica del 2 de febrer fins al 30 d’abril una gran exposició al paisatgista barroc Jan van der Heyden (<span class="articlebody">1637-1712</span>). Es tracta de la primera antològica del pintor holandès des de fa 70 anys, i d’una excel·lent oportunitat per a recuperar un dels representants més notables del gènere paisatgístic nord-europeu. </p> <p class="MsoNormal">Reconegut especialista en les vistes urbanes, Van der Heyden és habitualment comparat per aquest motiu amb Canaletto. El títol de l’exposició, “Fire!”, al·ludeix a l’interès de l’artista per la lluita contra el foc, a la qual de fet va contribuir tot inventant un camió de bombers amb mànega incorporada. A destacar la completa pàgina web del <a href="http://www.rijksmuseum.nl/tentoonstellingen/brand/?lang=en">Rijkmuseum</a>, amb accés a pràcticament tot el catàleg de peces exposade (clickeu a <i style="">Web special</i>).</p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-48125346988628785452007-02-06T10:08:00.001+01:002007-02-06T10:14:55.164+01:00<p class="MsoNormal"><b style="">Archivo español de arte (nou número)<o:p></o:p></b></p> <p class="MsoNormal"><o:p> </o:p>S’ha publicat el número 316 de la revista <a href="http://www.ih.csic.es/publicaciones/index_publ.htm"><i style="">Archivo español de arte</i></a>, corresponent a l’any 2006. La revista editada pel CSIC ofereix un total de sis articles dedicats majoritàriament a l’art espanyol d’època moderna, signats per Francisco J. Cornejo (“Noticias de Francisco de Herrea el Viejo en Madrid y del retrablo mayor del Colegio de San Basilio, de Sevilla”), María Josefa Cuesta García de Leonardo (“El Toledo historicista, el platero Majadas y el busto de Carlos V del Museo de Santa Cruz”), Miguel Angel Sánchez García (“Una documentación inédita sobre el claustro de la catedral de Cuenca: la correspondencia de Juan de Herrera y el obispo Quiroga con el Cabildo Catedralicio”), Matias Díaz Padrón (“Tres cobres restituidos a Víctor Wolfvoet, el más fiel seguidor de Rubens”), María Paz Aguiló (“¿Regalos virreinales?: a propósito de un mueble napolitano de <st1:metricconverter productid="1609”" st="on">1609”</st1:metricconverter>) i Roberto González Ramos (“Memorial de Juan de Borgoña sobre la decoración del claustro de la catedral de Toledo, <st1:metricconverter productid="1498”" st="on">1498”</st1:metricconverter>).</p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-14148104471955330432007-02-05T16:57:00.000+01:002007-02-05T16:58:24.794+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">El Panteó <span style=""> </span>de Roma, obra de l’emperador Trajà<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>Llegim a l’<a href="http://arthistorynewsletter.com/blog/">Art History Newsletter</a> d’avui (que cita un article del <a href="http://carlson.erwinroots.net/2007/01/elegant-mystery-wsjcom-sent-using.html">Wall Street Journal</a>) que segons els darrers estudis el Pantheon de Roma podria no ser obra de l’emperador Adrià, com tradicionalment s’havia considerat, sinó del seu predecessor imperial, Trajà. Aquestes són almenys les conclusions de l’especialista Lisa Hetland, que ha revisat la datació dels segells dels maons emprats en la construcció, resituant-los majoritàriament en època trajana.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Els resultats d’aquesta investigació es van donar a conèixer el novembre passat en una conferència dedicada al <i style="">Pantheon</i> romà organitzada pel <i style="">Karman Center for Advanced Studies in the Humanities</i> de la ciutat suïssa de Berna. Aquest centre d’estudis humanístics té entre els seus projectes de recerca un completíssim estudi del gran temple romà, que a més és accessible a la xarxa, com veieu <a href="http://www.karmancenter.unibe.ch/pantheon">aquí</a>).</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-91915908518272292582007-02-05T10:27:00.000+01:002007-02-05T10:29:00.110+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Congrés: <span style=""> </span>How To Write Art History (Budapest) <o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>El mes de novembre vinent (dies 21-25) se celebrarà a Budapest un congrés internacional d’història de l’art amb el títol <i style="">How To Write Art History - National, Regional Or Global?</i> Organitzat per l’<a href="http://www.mta.hu/index.php?id=406&type=0">Acadèmia Hongaresa de Ciències</a>, el termini per a la presentació d’<i style="">abstracts</i> per prendre-hi part no acaba fins al 15 de maig (vegeu-ne les condicions <a href="http://www.esteticas.unam.mx/CIHA/Budapest/CallEnglish.html">aquí</a>).</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El congrés es dividirà en quatre seccions temàtiques, formades per conferències de llarga duració, comunicacions breus i una sessió de debat. Els títols d’aquestes seccions són: 1) <i style="">The historical notion of region: units of political geography then and now</i>; 2) <i style="">The method of kunstgeographie</i>; 3) <i style="">Style and dialect: the linguistic aspects of art</i>; i 4) <i style="">Global tasks of regional institutions, museology and protection of monuments</i>.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-58337927405146223462007-02-05T10:13:00.001+01:002007-02-05T10:30:55.482+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Congrés: Història de l’art i antropologia (París)<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>Les relacions entre la història de l’art i l’antropologia seran analitzades en un col·loqui organitzat pel CFHA (<span style="font-style: italic;">Comité Français d’Histoire de l’Art</span>) que se celebra a París entre els dies 21 i 23 de juny. Coorganitza el <span style="font-style: italic;">Musée du quai Branli</span>, obert a la capital gala des del juny de l’any passat, que reagrupa les col·leccions del Laboratori d’etnologia del <span style="font-style: italic;">Musée de l’Homme</span> i del <span style="font-style: italic;">Musée des Arts d’Afrique et d’Océanie</span>.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">La presència conjunta d’historiadors de l’art i d’antropòlegs permetrà d’abordar diverses perspectives d’estudi des de punts de vista complementaris, així com considerar les influències recíproques entre les dues branques d’estudi tant des del punt de vista estrictament teòric com des del metodològic. Vegeu-ne més imformació al web del <a href="http://www.esteticas.unam.mx/CIHA/CFHA/index.html"><i style="">Comité international d'histoire de l'art</i></a>.<o:p></o:p></span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-52078780317026966592007-02-04T14:25:00.000+01:002007-02-04T14:26:02.367+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Art de l’Afganistan al <i style="">Musée Guimet</i> de París<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p>Fins al 30 d’abril es pot visitar al <i style="">Musée des arts asiatiques Guimet</i> de la capital francesa una exposició amb més de 200 peces d’art procedents de l’Afganistan. Després del turbulent període bèl·lic que ha passat aquest país, i de les “mediàtiques” destruccions de grans obres monumentals en època dels talibans, especialment els tristament cèlebres Budes de Bamiyan, la mostra parisina presenta una notable col·lecció d’obres d’art que procedeixen dels principals jaciments arqueològics del país, Fullol, Aï Khanoum, Tillia Tepe i Begram, i que ajuden a comprendre la història d’aquest ampli territori amarat d’influències culturals.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Destaquem, a més, la magnífica <a href="http://www.guimet.fr/tresorsafghans/index.html">pàgina web</a> de l’exposició, que permet una més que correcta visualització de les peces més significatives.</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7946168731504681443.post-55740675703671125642007-02-04T14:15:00.001+01:002007-02-04T14:15:37.311+01:00<p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA">Seminaris sobre cultura clàssica a Tarragona<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><b style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></b><span lang="CA">L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica organitza la tercera edició dels Seminaris Internacionals d’Arqueologia Clàssica. Quatre seminaris diferents es duran a terme durant els propers mesos, en el marc del Màster Oficial Interuniversitari en Arqueologia Clàssica que co-programa juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili. Tot i aquesta vinculació, es tracta d’activitats obertes al públic (pdf amb la <a href="http://www.icac.net/arxius/15012007123105200.pdf">butlleta d’inscripció</a>).</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">El primer seminari es dedica als “Paisatges i prospeccions arqueològiques a la Mediterrània Occidental” (7-9 de febrer). El segon, a “La ceràmica de l’Antiguitat Tardana a la Mediterrània occidental” (21-23 de març). El tercer porta per títol: “Hàbitats i territoris protohistòrics a la Mediterrània Occidental” (11-13 d’abril). I finalment el quart tracta de l’“Arqueologia de l’espai a través del SIG” (16-18 de maig). Tots quatre es realitzen a la sala d’actes de l’ICAC, a Tarragona.<o:p></o:p></span> </p>Unknownnoreply@blogger.com